A Vallibona per parlar de la nit

Hem tornat  al Parc Natural de la Tinença de Benifassà per  gaudir del seu cel nocturn meravellós, del seu paisatge espectacular que sembla dels Pirineus i, sobretot per parlar de la defensa de la nit amb la seua gent tan amable i orgullosa de la seua terra.

Passat el renovat port de Querol de camí a Morella, una carretera estreta que serpenteja per la muntanya durant 24 km ens mena a la vila de Vallibona, situada a la zona sud del parc natural.  El poble s’assenta sobre la vessant d’una muntanya damunt del llit escarpat que ha excavat el riu Cérvol al llarg dels milenis. Una vegada fet l’ingrés a l’hostal La Carbonera ens arribarem al local de les Antigues Escoles on ja ens esperaven per a la xarrada prevista de divulgació sobre el problema de la contaminació lumínica.

I, és que la vesprada/nit del dia 14 d’agost, convidats pel Parc Natural, férem una xarrada sobre contaminació lumínica i els seus efectes negatius sobre el medi ambient i la salut. I, després si la previsible boira nocturna ens ho permetia, trauríem els telescopis, gaudiríem del cel nocturn de la Tinença i, amb sort, veuríem encara algun estel fugaç dels Perseids.

Un moment abans de la xerrada durant la presentació de l’acte.

Després de ser presentats per Ana, tècnica del Parc, durant un poc més d’una hora Ángel Morales i jo mateix repassàrem tots els problemes associat a la llum artificial nocturna i com pertorba l’economia, contribueix al canvi climàtic, i, més evident encara, afecta el medi ambient i la salut humana.

Del medi ambient i de la salut m’hem parlat a bastament en aquest bloc, ací i ací també, però de la contribució a l’augment de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle se n’ha parlat poc. El comunicat de Cel Fosc, arran de les mesures d’estalvi energètic del govern central de fa un any, per mitjà del Reial decret llei 14/2022, d’1 d’agost ho explicava clarament:

Si ens fixem en les diverses fonts de producció d’electricitat a Espanya al llarg del dia, cosa que es pot fer fàcilment amb l’ús de diverses aplicacions de mòbil, es veu que en arribar la nit, quan els parcs d’energia solar deixen de funcionar i la velocitat del vent minva, es produeix un pic de demanda d’electricitat: estem a casa, s’encén la llum dels comerços, s’il·luminen monuments, etc. Per a cobrir aquesta demanda sobtada d’energia és necessari posar en marxa les centrals de cicle combinat que cremen gas, i que produeixen diòxid de carboni amb el que es contribueix al canvi climàtic. Per això, a més de l’apagada de llums supèrflues de comerços sense activitat i edificis sense públic a altes hores de la nit, les mesures del govern central d’agost de l’any passat anaven en la direcció correcta de disminuir la concentració de gasos d’efecte d’hivernacle, al que Espanya s’ha compromès. I es diu poc, però aquestes restriccions energètiques també contribueixen a baixar el preu de l’electricitat perquè, d’aquesta manera, el gas no entraria en el mercat marginalista tan sovint.

I, evidentment, més endavant de la xarrada, es van repartir alguns exemplars del còmic Il·lumina el teu rellotge, escrit i il·lustrat per Coline Weinzaepflen i editat per Manuel Spitschan, tots dos neurobiòlegs especialitzats en l’estudi del nostre rellotge circadiari i dels problemes que causa sobre la salut humana l’exposició a la llum artificial nocturna i traduït per Rosa Magraner i jo mateix dins d’un projecte europeu.

En la part final de la conferència donàrem a conèixer la meravella del cel de la Tinença amb mapes obtinguts dels de l’espai. A mitjan camí entre la brillant costa amb poblacions tan contaminants lumínicament com Vinaròs o Benicarló i l’interior amb una brillant Morella, els pobles de la Tinença han mantingut, per ara, un enllumenat moderat, potser causat per la poca població de l’entorn, malgrat el desgraciat canvi a llum blanca, amb fort component blau, de fa uns anys i, per tant molt contaminant. Per la nit, durant l’observació astronòmica, comprovaríem la negror de la nit de Vallibona, mentre tractàvem de veure els Perseids.

El cel de la Tinença, com es pot veure al mapa que correspon a l’any 2022, es troba prou lliure de contaminació lumínica. Seria interessant que es protegira però també seria interessant promocionar aquest cel per fer-hi activitats relacionades amb l’astroturisme, amb les visites nocturnes al parc per admirar al mateix temps el cel i la terra.

En acabar de sopar muntarem els telescopis en la zona del poliesportiu. Però com ja ens avisaren, poc després de la posta de Sol, les boires ja començaren a llepar el cim del El Turmell (1276 m) cap al sud-est. No desapareixen finalment sinó que les boires es convertiren en núvols intermitents que anaren cobrint a estones el cel. Apareixien i marxaven però, ací i allà, tapaven parcialment el triangle d’estiu, Sagitari i Saturn i esborraven la Via Làctia que es percebé només al final de la nit.  Però, de tota manera nens i majors encara pogueren  admirar l’anell de Saturn, Albireo i el doble cúmul de Perseu, entre d’altres. Mentrestant s’entretenia el personal contant les històries mitològiques de la saga de Cassiopea, les aventures amoroses de Zeus i la vida desgraciada d’Asclepi, deu de la medicina, i enviat al cel per Zeus per formar la constel·lació del Serpentari o Ofiüc, on representa un home portant una serp al voltant.

Contaminació lumínica de la Tinença de Benifassà per al 2022 des de l’espai amb VIIRS. Vallibona es troba al centre de la imatge. lightpollutionmaps.com

També es tractà de veure els últims meteors del pic de la pluja del Perseids. En veiérem uns pocs, alguns d’ells ben lluminoses i duradors que causaren admiració. També veiérem el trens de la última remesa dels 22 satèl·lits de la constel·lació Starlink que com un cuc lluminós desfilà silenciós pel cel de la Tinença.

La nit començà a aclarir-se cap la una de la matinada. Molta gent ja havia marxat encara que els més joves s’esperaren per veure el gegant Júpiter i la seua cort de satèl·lits eixir per darrere de les muntanyes.

Gràcies al Parc Natural de la Tinença de Benifassà per convidar-nos, a Ana, tècnica del Parc per fer-nos-ho tot ben fàcil i a l’alcalde Juanjo Palomo per acullir-nos.

Imatges:  La imatge inicial és una composició de 90 imatges mirant al nord celeste que ha permés captar el moviment de les estrelles. En la part superior dreta es veu un meteor de la pluja d’estels dels Perseids.  L’estrella central és l’estrella polar i la taca marronosa és un núvol que passava. Totes les fotos són d’Ángel Morales-Rubio.

Publicat dins de Observació, Parc Natural, Xarrada | Etiquetat com a , , | Feu un comentari

Tot al voltant de Jeroni Munyós: la contaminació lumínica

La Universitat de València ha decidit celebrar enguany el 500 aniversari del naixement de Jeroni Munyós, primer catedràtic d’Astronomia del encara jove en aquell moment Studium Generale de la ciutat, l’actual Universitat de València fundada el 1499. Jeroni també va ocupar la càtedra d’Hebreu de la Universitat. No només va treballar en astronomia sinó que es dedicà a la geografia, demografia, enginyeria, etc. De tot els seus treballs cal destacar el seu estudi de la supernova de 1572 (supernova de Tycho Brahe). L’any 1572, a principis de novembre, una nova estrella va fer-se visible a la constel·lació de Cassiopea. L’estrany i astorador fenomen va atraure l’atenció de nombrosos astrònoms, clergues, filòsofs i homes de tota condició. Jeroni Munyós, per petició del rei Felip II, va publicar el “Libro del nuevo cometa” (1573) on ataca obertament la tradicional creença en la incorruptibilitat del cel i destaca el caràcter estel·lar de l’objecte celeste encara que finalment l’anomena cometa.

La primera activitat de l’any Jeroni Munyós ha estat el curs en el que s’han detallat les diverses tècniques per mesurar el cel: Cinc segles mesurant l’univers (a propòsit del V centenari del naixement de Jeroni Munyós). organitzat per l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València.

I com a part del curs, el 4 de juliol passat, en l’auditori Joan Plaça del Jardí Botànic, vaig explicar com mesurar la llum artificial nocturna en la xarrada teòrica-pràctica: La contaminació lumínica. Detectors i mesures. La definició moderna de contaminació lumínica és la pertorbació de les condicions naturals de la nit causades per la llum artificial nocturna. En la xarrada vaig definir del problema, sobre els efectes sobre el medi ambient i la salut, sobre els mites sobre l’enllumenat nocturn i l’impacte de gènere, i com recuperar el cel nocturn. A diferència d’altres xarrades que hem fet per tot el territori, aquesta vegada vaig tindre temps per fer algunes experiències: per què el cel és blau, la caixa de llum, espectres de làmpades, mapes, etc…

Al dia següent, Beatriz Ramírez, coordinadora de l’Aula del Cel – GVA, ens explicà com mesurar el radi de la Terra. Fa uns 2300 anys un savi grec d’Alexandria, Eratòstenes de Cirene, va determinar el radi de la Terra mesurant només la diferència de l’altura del Sol a dos indrets d’Egipte. Per determinar l’altura solar mesurà l’ombra d’un obelisc a Alexandria. Això ja ho reproduirem durant l’Any Internacional de l’Astronomia.

Ara els estudiants d’aquest curs utilitzaren un pal selfie amb trípode que a l’hora justa del migdia solar (14:06) mesuraren la longitud de l’ombra. Com que calia que algú més fes alguna altra mesura a una latitud ben separada de nosaltres, una professora d’un institut de la Gran Bretanya va fer també la mesura al mateix temps. La diferencia de l’altura del Sol entre els dos llocs va permetre calcular la circumferència de la Terra: uns 38000 km, un poc menys del valor real

Reportatge a l’informatiu l’Oratge de la televisió d’À Punt. 6 de juliol 2023 a partir del minut 12:50.

https://www.apuntmedia.es/informatius/a-punt-ntc/oratge/06-07-2023-informatiu-migdia-l-oratge_134_1629338.html

Publicat dins de Jornada, Sense categoria, Xarrada | Etiquetat com a , , , , , | Feu un comentari

Oceans de llums que ens ofeguen a Quart

El professor Ángel Morales, del grup Salvem la nit, va fer anit una xarrada sobre els efectes nocius de la llum artificial nocturna a la Casa de la Cultura de Quart de Poblet. El públic assistent, molts d’ells alumnes del grup Unisocietat Quart, va estar molt interessat i va fer moltes preguntes en acabar l’exposició.

Cartell de la xarrada.Unisocietat_Cartel_QuartPoblet_31-maig

Publicat dins de Xarrada | Etiquetat com a , | Feu un comentari

A Expociència per parlar de la llum a la nit

Un any més el taller Enllumenar bé per a viure millor ha estat present a la XV edició d’Expociència, la festa de la ciència del Parc Científic de la Universitat de València. Expociència és el gran aparador dels grups científics i cadascun d’aquests explica de manera entenedora per al públic general que és el que fem per ací. És una manera d’arribar a la gent, sobretot xiquets, i fer-los conèixer científics i científiques reals i poder-los preguntar directament.

Caixa de llums

Com l’any passat, el nostre grup de treball Salvem la nit, dedicat als problemes que causa la contaminació lumínica, va disposar de diverses activitats en una sala del ETSE-UV.

En l’entrada els visitants podien gaudir de l’exposició “La contaminació lumínica depén de nosaltres” que explica, amb ajuda d’infografies i textos literaris relacionats, la defensa del cel nocturn.

Seguidament, al centre de la sala, amb una caixa de llums que consta de llums incandescent, fluorescent i LED es va fer una introducció sobre els diversos tipus d’enllumenat que s’han utilitzat històricament als carrers i a les cases així com els seus avantatges i problemes. Podíem distingir els diferents tipus de LED, amb temperatura de color des de 2700 (càlid) fins a 6500 K (molt fred), amb diferents impactes sobre el medi ambient i la salut humana.  A més a més, amb l’ús d’un espectrògraf portàtil es va mesurar les diverses llums per determinar directament del contingut de llum blava de cadascuna d’elles i quines son les que menys afecten el medi ambient. En la nostra caixa és el més càlid, el de 2700 K, però se’n poden trobar també més càlids encara, de 2200 K o 1800 K.

Vista general de les activitats previstes en el taller.

Amb la caixa de llums mostràrem les distintes possibilitats d’ús dels llums en diverses sessions pràctiques davant la vista dels xiquets i majors que omplien la sala.

Una gran imatge nocturna de l’àrea metropolitana de València obtinguda l’any 2011 des de l’Estació Espacial Internacional per l’astronauta Paolo Nespoli va permetre explicar com els llums de qualsevol instal·lació d’enllumenat, encara que siga petita, arriba ben lluny, fins i tot a l’espai.

Buscant el poble en la imatge de l’Horta obtinguda des de la ISS l’any 2011.

Finalment es presentà el còmic Il·lumina el teu rellotge, en diversos panells i codi QR per poder-se’ls baixar. Una nena parla amb un gat setciències dels problemes causats per la contaminació lumínica d’una forma divertida i molt entenedora. Al final s’hi troben uns tests per veure com portes els teus ritmes biològics i unes recomanacions per dormir millor.

Enguany tornàrem a comptar amb l’ajuda del company Carlos Tapia, referent de l’estudi de la contaminació lumínica a l’estat espanyol.

Informació: Díptic de l’Expociència 2023.

Imatges:
Fotos de Carlos Tapia i d’Enric Marco.

Etiquetat com a , , , , | Feu un comentari

València brilla menys però brilla millor

Ho vaig contar en la jornada amb els tècnics municipals del 21 de març passat. Les imatges en color fetes pels astronautes des de l’Estació Espacial Internacional mostren que el centre de València s’ha anant enfosquint en els últims anys. Però és que, a més a més, els nostres detectors situats prop de les Torres de Serrans mostren ja el mateix efecte. Com dic en l’entrevista que m’han fet al diari Levante:

“El efecto visual es evidente”, señala el astrónomo de la Universitat de València, “pero además podemos aportar datos. Nuestro grupo de investigación tiene tres detectores instalados en la zona de las Torres de Serranos y desde 2015 hasta la actualidad hemos detectado que la intensidad de la luz ha bajado en una magnitud astronómica: el cielo de València es ahora el doble de oscuro que hace ocho años”, detalla Marco al tiempo que celebra el descenso en contaminación lumínica.

El fons del cel s’ha fet una magnitud astronòmica més fosc. Això és un 2,5 més fosc que quan començarem a prendre dades l’any 2015. És encara un resultat provisional ja que encara hem de fer correccions i ajustos.

Si mirem en la darrera imatge que tenim de la ciutat de València, obtinguda per l’astronauta italiana Samantha Cristoforetti en la missió 67 de l’Estació Espacial Internacional el 6 de juliol del 2022, s’observa clarament una baixada d’intensitat de l’enllumenat públic en la zona central de la ciutat en comparació en les zones més allunyades. És el que s’esperava després de la gran reforma de l’enllumenat de la ciutat: eliminació de boles, reducció de fanals per columna, baixada de potència, us de llum més càlida (2700 K). Això ha permés a la ciutat estalviar energia, protegir la natura i millorar l’habitabilitat per als seus ciutadans.

Divendres 5 també m’entrevistà Amparo Martin de l’equip de l’Oratge de la televisió valenciana per parlar del tema del canvi a millor de l’enllumenat de la ciutat de València i com les nostres dades de brillantor del cel nocturn comencen a registrar la tendència.

Dijous 11 s’entrevistà a Joanma Bullón, agent mediambiental, en el programa Terra Viva de la televisió valenciana sobre el mateix tema.

En aquest article de l’empresa Schreder s’explica el procés del canvi d’enllumenat i s’entrevista a Vicent Mayans, enginyer en cap del Servei d’enllumenat de València.

Enllaços:

    • https://www.levante-emv.com/valencia/2023/05/05/valencia-brilla-brilla-mejor-86885788.html
    • https://www.apuntmedia.es/l-oratge/08-05-2023-informatiu-migdia-l-oratge_134_1613587.html   a partir del minut 21:35 fins al final.
    • https://www.apuntmedia.es/programes/terra-viva/complets/11-05-2023-terra-viva_134_1614391.html   a partir del minut 30:10 al 34:24.
    • https://sp.schreder.com/es/proyecto/la-iluminacion-inteligente-ayuda-valencia-ahorrar-energia-proteger-la-naturaleza-y-mejorar

    Imatges:
    1.- Foto d’un carrer de València. Schreder.
    2.- 6 juliol 2022. Samanta Cristoferettti, ISS67

Etiquetat com a , , , , | Feu un comentari

A Saragossa per parlar de la protecció del cel nocturn

El passat 30 d’abril vaig ser convidat a participar en la mesa redona per parlar de la col·laboració entre els astrònoms aficionats i els professionals. Els dos col·lectius que fan de la nit el seu mitjà de gaudi i/o de treball estan condemnats a entendre’s ja que moltes vegades estudien els mateixos objectes celestes però amb instrumental diferent. Altres vegades una observació necessita tant de desplegament humà i de material que només es pot realitzar amb l’ajuda dels astrònoms amateurs com ara una ocultació d’una estrella per un asteroide o per a un seguiment sistemàtic de l’atmosfera de Júpiter.En la mesa redona de temàtica Pro-Am parlàrem, entre altres, astrònoms aficionats consolidats en la investigació com ara Ramon Navas, expert en cerca d’exoplanetes des del seu observatori en Cabrils, Joaquín Álvaro, president de la Federació d’Associacions Astronòmiques d’Espanya i David Galadí-Enríquez, astrònom professional de l’Observatori de Calar Alto.

Jo vaig parlar de la necessitat que tots els astrònoms, especialment els amateurs, siguen activistes en la defensa de la nit. Que no es confien en que una vegada trobat un indret ideal fosc per fer les observacions o les fotos meravelloses del cel nocturn, això serà per a sempre. La indústria del Big Light vol enllumenar-ho tot i no s’aturarà si no troba oposició dels qui estimem la nit. Si no som activistes, després de les ciutats les empreses d’enllumenat voldran il·luminar ponts, muntanyes, platges, carrils bici, i moltes altres coses que encara ni ens imaginem. La preservació del cel fosc depén de nosaltres.

Ací us pose el parlament curt que vaig fer en l’Auditori del pavelló Etopia de Saragossa, evidentment en castellà.

Text de presentació de Cel Fosc al CEA 2023 de Saragossa. Text preparat però no llegit finalment. Però les idees son les mateixes.

Publicat dins de Congrés, Jornada, Vídeo, Xarrada | Etiquetat com a , , , , | Feu un comentari

Amb els tècnics municipals per recuperar el cel nocturn

Fa uns dies varem rebre la petició de l’Ajuntament de València i l’empresa Schréder  per difondre el nostre treball de conscienciació sobre l’ús d’enllumenats responsables a un auditori format per tècnics municipals i comercials de molts indrets de l’estat, des de Madrid, Andalusia i Catalunya.  Les jornades que es van realitzar dimarts 21 i dimecres 22 passats, i, segons el programa de l’organització, es van fer amb el propòsit comú de contribuir a difondre les bones pràctiques en matèria d’enllumenat públic, amb l’objectiu de reduir la contaminació lumínica, conservar el patrimoni mediambiental i optimitzar el consum energètic.

Vicent Mayans, tècnic en cap d’enllumenat de València.

Aquesta va ser, per tant, una ocasió única per compartir experiències dels dos mons, entre el món de la ciència i dels activistes de la protecció del cel nocturn i el món dels encarregats d’il·luminar les poblacions, per crear espais de debat amb els principals experts sobre aquesta matèria. La tecnologia actual posa a disposició les eines necessàries per fer un ús responsable i cada vegada més eficient de l’enllumenat públic a les nostres ciutats i entorns urbans i naturals. Conèixer referències que ens ajudin a planificar les nostres instal·lacions de la forma més responsable, és fonamental per assegurar el benestar present i futur, no només de tot el nostre entorn i ecosistema, sinó també de les ciutadanes i ciutadans com a principals beneficiaris de les instal·lacions públiques.

Primera taula redona: Protegir el cel nocturn per recuperar el dret a veure les estrelles.

Les dues jornades sobre les bones pràctiques d’enllumenat públic se celebraren en el Complex Esportiu i Cultural La Petxina a la ciutat de València. L’alcalde Joan Ribó va inaugurar les jornades i destacà que la gestió responsable de les lluminàries és essencial en la lluita contra el canvi climàtic, així com l’estalvi de diners públics.

La regidora de Recursos Públics i encarregada de l’enllumenat de la ciutat, Lluïsa Notari repassà el canvi notable que s’ha realitzat en el nombre i en el tipus de lluminàries així com l’estalvi econòmic que han fet València una ciutat més habitable. Les jornades d’enllumenat públic que s’inauguraven parlarien de contaminació lumínica, eficiència energètica, sostenibilitat, biodiversitat i tecnologia. I aquestes jornades s’han fet a València ja que és un referent en enllumenat públic.

Enric Marco

David Galadí-Enríquez

Després de la intervenció de Vicent Mayans, tècnic en cap d’enllumenat de València, que ha explicat les actuacions fetes els darrers 8 anys, per ordenar el parc de lluminàries, reduir potència, instal·lar llums amb el flux hemisfèric superior 0% i usar temperatures de color de 2700 K i ja pensant en llums més càlides com les de 2200 K, ens toca el pas a la taula redona dels astrònoms.

David Galadí de l’Observatori de Calar Alto, Alícia Lozano de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València i jo mateix aportarem la nostra visió en la taula redona: Protegir el cel nocturn per recuperar el dret a veure les estrelles.

Paco Collado, cap de servei de Devesa-Albufera parla d’Ecolight.

Vaig començar jo mateix, amb un resum dels temes principals de la defensa de la nit. Com entenem la llum artificial nocturna com una contaminació ambiental a la que cal posar límits, el problema de la llum blava i com la contaminació lumínica afecta a l’observació del cel, a la biodiversitat i a la salut humana.

Alícia Lozano ens parlà de com es perd el cel nocturn per la instal·lació incorrecta de llums amb exemples clars de la seua experiència com a astrofotògrafa.

David Galadí, després d’agrair que se’ns haja invitat en aquest encontre professional que manera que puguen explicar la visió de la ciència, explicà quins requisits haurien de complir les instal·lacions d’enllumenat per protegir la nit. Va fer referència explícita a la manera correcta d’avaluar la presència de llum blava amb l’index G.

Segona taula redona: Protegint el patrimoni mediambiental: el Parc Natural de l’Albufera. Amb Joanma Bullón, tècnic mediambiental.

A la vesprada la segona taula redona es dedicà al medi ambient: Protegint el patrimoni mediambiental: el Parc Natural de l’Albufera. Paco Collado, cap de secció del Servei Devesa-Albufera, ens feu cinc cèntims de la història d’espoli i degradació de l’espai natural a les acaballes del franquisme. Va ser amb el projecte Ecolight, amb fons de l’ajuntament i europeu (Life) que es va poder descontaminar lumínicament la Devesa. Joanma Bullón, astrònom aficionat i agent mediambiental, ens contà les seues experiències sobre la degradació del cel nocturn amb el programa Horitzons perduts i Vicent Mayans explicar les actuacions realitzades per instal·lar llums respectuoses amb l’entorn: columnes amb llum PC-ambre que baixen potència o s’apaguen completament quan no passa ningú a la nit i que només enllumenen la zona de vianants.

Posta de Sol a l’Albufera des de la Gola de Pujol

Columnes de PC Ambre de la Devesa.

Per la vesprada s’ha fet una visita al Parc Natural de Devesa-Albufera. Després de passar per la Gola de Pujol per contemplar la posta de Sol, s’examinà in-situ la solució pionera que instal·lada a la Devesa per conciliar el benestar veïnal i la protecció mediambiental: unes columnes de llum daurada de PC ambre que enllumena només el carril de pas dels vianants i que incrementa la potència amb el pas de les persones.

Cloenda de les jornades amb Sergi Campillo, Lluïsa Notario i els participants.

Entremig d’aquestes xarrades, diversos tècnics de l’empresa Schréder ens contarem les innovacions tècniques de les smart-city. Finalment una idea recurrent que han transmés al públic assistent: una bona instal·lació lumínica es fa amb tecnologia i amb un bon projecte lumínic. Res de posar llums a la babalà.

Finalment les jornades que han reunit experts tecnològics i mediambientals es clausuraren al migdia del dimecres 22 amb la presència de vicealcalde Sergi Campillo.

Entrevistes À Punt Oratge:

Jornada d’enllumenat públic València 21 març 2023. A partir del minut 6:25
https://www.apuntmedia.es/informatius/a-punt-ntc/oratge/21-03-2023-informatiu-migdia-l-oratge_134_1600991.html
Jornada d’enllumenat públic València 22 març 2023. A partir del minut 21:00
https://www.apuntmedia.es/informatius/a-punt-ntc/oratge/22-03-2023-informatiu-migdia-l-oratge_134_1601299.html
Fullet informatiu i programa:
Invitación Jornadas Alumbrado València. No és el programa definitiu. Joama Bullón i Alicia van intercanviar el lloc.
Publicat dins de Entrevista, Jornada, Natura, Parc Natural, Xarrada | Etiquetat com a , , | Feu un comentari

Paterna i València, escollides per a estudiar el comportament de les aus i com els afecta la contaminació urbana

Hui els volem parlar del ‘Parus major‘. Aquest és el nom científic del totestiu, una au coneguda també com carboner comú. És freqüent veure’l a tot arreu, però a Paterna i València tenen previst instal·lar uns menjadors per a saber què mengen, com es mouen, com interaccionen amb l’entorn… i com l’ésser humà i les zones urbanes els afecten.

És un projecte de la Universitat de València, amb la participació del Museu de Ciències Naturals de Madrid, que pertany al Consell Superior d’Investigacions Científiques (el CSIC), i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona. En total són nou investigadors de diverses disciplines i per a desenvolupar-lo han triat les ciutats de Toledo, Barcelona i València. Parlem alguns d’ells del projecte Parus.

https://www.apuntmedia.es/informatius/les-noticies-del-mati/clips/tema-del-dia/27-01-2023-paterna-valencia-escollides-estudiar-comportament-aus-afecta-contaminacio-urbana_135_1587004.html

Publicat dins de Entrevista, Parc Natural | Etiquetat com a , | Feu un comentari

“Con voz” de Radiovoz amb Martin Pawley

Tres entrevistes recents sobre el problema de la contaminació lumínica de la secció radiofònica de Martin Pawley en el programa “Con voz” de Radiovoz:

-Amb Alejandro Sánchez de Miguel, sobre la investigació publicada en Science Advances: https://www.ivoox.com/aumenta-a-contaminacion-luminosa-conversa-alejandro-sanchez-audios-mp3_rf_97873192_1.html

-Amb Enric Marco, sobre la VI Jornada de Contaminació Lumínica a Riba-roja de Túria: https://www.ivoox.com/xornada-contaminacion-luminosa-riba-roja-turia-audios-mp3_rf_99840353_1.html

-Amb Josep Maria Ollé, sobre bones pràctiques d’enllumenat i descontaminació de ciutats: https://www.ivoox.com/descontaminar-as-cidades-conversa-josep-maria-olle-audios-mp3_rf_99840486_1.html

A noite é necesaria

Sección sobre astronomía do programa matinal da fin de semana en Radiovoz. A partir de setembro de 2017, todos os domingos ás 11:35 en Radiovoz (www.radiovoz.com).

https://www.ivoox.com/podcast-a-noite-e-necesaria_sq_f1310381_1.html

Publicat dins de Entrevista | Etiquetat com a , , , | Feu un comentari

Tots plens de llum, buscant la nit a l’Octubre CCC

Avui he participat en una activitat de conscienciació ambiental amb uns 40 alumnes de 3r i 4t d’ESO del col·legi La Salle de Benicarló, el Baix Maestrat. Durant un poc més d’una hora els he parlat dels problemes de la llum artificial nocturna i dels seues efectes nocius sobre animals i plantes. En parlar de la disrupció circadiària per causa de la presència de llum blava en horari nocturn, he presentat el còmic “Il·lumina el teu rellotge” escrit i il·lustrat per Coline Weinzaepflen, editat per Manuel Spitschan i traduït a la nostra llengua per nosaltres. Sembla que ha agradat.
També he mostrat la caixa de llums per demostrar la diversitat de les llums i quines són les més adequades, amb poc contingut en llum blava, front a les molt més agressives llums molt blancs amb un gran component de llum blavosa. Amb una webcam  i una xarxa de difracció he aconseguit un mar de colors en el que el blau era predominant.

Com sempre que faig aquestes xarrades tracte de personalitzar parcialment el contingut. Llums en excés, massa blanques i afectació a parcs naturals hi ha a tot arreu i el Baix Maestrat no n’és una excepció. Les platges enllumenades, els monuments amb llum tota la nit, excés de lluminàries, la carretera de Peníscola a Benicarló totalment enllumenada amb llum blanca al costat de marjals conformen un paisatge lumínic usual a tot arreu. Tanmateix existeix una altra manera d’enllumenar. Amb la idea clara que tota llum artificial nocturna és contaminant, s’ha d’instal·lar el mínim de lluminàries possible, amb llum de color càlid i poc intensa. Més llum no implica més seguretat ni més ostentació de riquesa.

Com a exemple d’enllumenat dolent, adjunte una imatge del castell de Peníscola totalment enllumenat en la que es veu com la llum s’escampa a tot arreu. La llum inunda el medi marí i arriba també a la platja pròxima. A més a més, nombroses llums blanques intenses es veuen tot al voltant del castell.

Centre històric de Peníscola a la comarca del Baix Maestrat per la nit. Rastrojo, Wikimedia.

L’activitat, una xerrada de Ciències, ha estat organitzada al Centre Octubre Centre de Cultura Contemporània de València per la Unitat de Cultura Científica i Innovació (ucc+i) de la Universitat de València i per Acció Cultural del País Valencià. Gràcies a Nèstor per l’ajuda.

Publicat dins de Xarrada | Etiquetat com a , , | Feu un comentari