El cel de Penyagolosa, el Maestrat. 26 juliol 2025. Ángel Morales-Rubio.
Retornem enguany al meravellós Parc Natural de Penyagolosa. Si l’any passat tot fou un desastre per les pluges en el primer intent per agost i després pels núvols en el segon intent en setembre, enguany el cel es comportà i poguérem gaudir d’un cel espectacular, amb la Via Làctia eixit del Penyagolosa i sota la mirada amenaçant de l’Escorpí.
Presentats per la tècnica del Parc, Herme, unes quinze persones foren presents en la nostra xarrada La nit és necessària, durant la qual tractem de conscienciar sobre la preservació de la nit com a bé cultural, científic però sobretot per protegir el medi ambient nocturn i la salut humana.
La llum artificial nocturna, com a agent contaminant, s’escampa cap al cel, s’estén a gran distància envaint zones naturals d’especial protecció i té una afecció important en els ritmes circadiaris humans a causa de la inhibició de la secreció de l’hormona melatonina que ens incita al son.
Potser molts creuen que la llum artificial durant la nit és el preu que hem de pagar els humans per tindre una societat moderna, per ampliar les hores per socialitzar-nos i per estar més segur per la nit. A més a més ens fan creure que els LED, el nou sistema d’enllumenat que s’instal·la actualment a les ciutats, són eficients i sostenibles. Aquestes afirmacions són mites que es poden demostrar que són falses. L’alt nivell d’intensitat que tenen els llums dels carrers no són necessaris per a la visió nocturna. De fet els ulls s’adapten de manera molt eficient a nivells molt baixos d’intensitat. Per això és tan fàcil caminar per la nit només amb la llum de la lluna plena.
Els LED potser són eficients en convertir electricitat en llum però no són sostenibles. Per a complir els criteris de la sostenibilitat caldria que no malbarataren recursos (tenen una electrònica que s’ha de llençar quan ja no funcionen), ni danyaren el medi ambient i la salut humana.
Respecte al mite recorrent d’associar llum i seguretat, la criminologia destaca que un dels principals factors per augmentar la seguretat personal és el criteri de la visibilitat: veure i ser vist. Una zona molt enllumenada enmig d’unes àrees foscos, sense gent al seu voltant, és intrínsecament insegura.
Fa uns dies es publicà l’article: To Determine if Changing to White Light Street Lamps Reduces Crime: A Multilevel Longitudinal Analysis of Crime Occurrence during the Relighting of Leeds, a UK City, escrit pels matemàtics estadístics Paul R Marchant i Paul D Norman. Aquest estudi confirmatori estima l’efecte sobre els delictes registrats per la policia d’un programa de canvi d’enllumenat que va instal·lar unes 80.000 làmpades LED de llum blanca, substituint predominantment les de color taronja antigues de sodi d’alta pressió, entre els anys 2005 i 2013, a tota la ciutat de Leeds, al Regne Unit. Les autoritats afirmaven que aquest canvi de llums reduirien els delictes en un 20%. Els resultats mostren realment que, durant el període, es va estimar un augment del 2% en els delictes nocturns ajustats a la llum del dia associats amb el canvi de llums amb un interval de confiança (IC) del 95% (−3% a +7%). En resum, els delictes no va variar gens per canvi d’enllumenat però la ciutat disposa actualment d’uns llums blancs molt contaminants.
Observació. 26 juliol 2025. Ángel Morales-Rubio.
Seguidament parlàrem dels efectes de la contaminació lumínica sobre la vida silvestre, en especial sobre els insectes, base de la cadena tròfica, i de com els arbres en un entorn urbà enllumenat avancen la primavera i retarden la tardor a causa de l’enllumenat públic.
La Via Làctia ix del cim del Penyagolosa. Amb mòbil. 26 juliol 2025. Enric Marco.
Acabada la xarrada ens desplaçarem al camp d’observació on ja estava preparat el telescopi per veure una lluna molt prima, amb només 2 dies des de la lluna nova. Havent sopat i contestat nombroses preguntes sobre enllumenat i astronomia en general, tornàrem al telescopi per fer la ronda estel·lar per les constel·lacions, estrelles, cúmuls, com Messier 7, el cúmul de Ptolemeu en l’Escorpí i nebuloses. Gaudírem d’una nit serena, sense núvols, que ens mostrà el Penyagolosa nocturn, amb la Via Làctia eixint del seu cim, mentre els darrers excursionistes davallaven el Gegant de pedra.
Observació. 26 juliol 2025. Ángel Morales-Rubio.
El passeig pel cel continuà amb l’explicació de les constel·lacions, a partir de l’Óssa Major, cap a l’estrella polar, continuant fins a Cassiopea. Després vingué el grup del triangle d’estiu amb Vega (Lyr), Deneb (Cyg) i Altair (Aql) seguit per l’Escorpí i Sagitari, protectors de la Via Làctia. Tot amanit per històries perverses dels deus de l’Olimp.
Xodos, el Maestrat. 27 juliol 2025. Enric Marco
Acabada la visita al PN de Penyagolosa, vàrem aprofitar el cel nocturn seré i ja sense lluna per fer ruta de mesura del cel per la comarca: PN de Penyagolosa, Vistabella, Xodos, Atzeneta del Maestrat i Vistabella. La majoria de la ruta amb un cel nocturn de qualitat.
Gràcies a les educadores del Parc per la rebuda i l’atenció durant l’activitat.