La llum artificial nocturna és un agent contaminant com s’ha explicat un gran nombre de vegades en aquest bloc. La llum no natural afecta l’observació del cel en esborrar les estrelles però sobretot és un factor d’estrés per a la salut humana i per a la vida silvestre.
Per als animals nocturns viure en una nit que quasi és dia, o permanentment crepuscular si voleu, els altera completament el seu comportament. Ocells migratoris que desvien la ruta cap a ciutats enllumenades, tortugues marines eixint de l’ou a la platja i caminant cap als passeigs marítims, mamífers que no poden caçar o són caçat per culpa de la llum ambiental, entre milers d’exemples. La part pitjor se l’enduen els insectes. La majoria són nocturns i molts volen per caçar, buscar aliment o a la cerca de parella. Un llum o una filera de llums d’un carril bici els atrau, els crema o són depredats.
Però de les plantes que en sabem? ¿Quin són els efectes d’una llum nocturna artificial sobre la seua fenologia, ciència que estudia la relació entre els factors climàtics i els cicles dels éssers vius? El moment i la durada dels esdeveniments fenològics particulars varia segons els anys depenent de la corresponent situació meteorològica. El cas més conegut és quan broten i cauen les fulles dels arbres.
Castanyers (castanyer d’Índies comú) en un parc públic de Lille (Parc Jean-Baptiste Lebas), nord de França. 20 desembre 2016, Lamiot, Wikimedia Commons.
Si ens hi fixem, durant les nostres caminades per la ciutat, podrem trobar arbres al costat de potents focus de llum. Un dels efectes de la contaminació lumínica sobre els arbres és que, prop dels fanals, a la zona d’il·luminació intensa, les fulles mortes no cauen (excepte si hi ha vent fort). Aquest fenomen és clarament visible en la figura adjunta amb castanyers (castanyer d’Índies comú) en un parc públic de Lille (Parc Jean-Baptiste Lebas), nord de França, el 20 de desembre de 2016. Les conseqüències ecològiques (i per a la salut dels arbres) d’aquest retard encara no estan ben avaluades.
Aquest fenomen s’havia estudiant de manera puntal en algunes ciutats, com ara Milà, però no s’havia fet un treball continuat i a gran escala. La qüestió principal és que en les zones urbanes les fulles dels arbres no cauen en la mateixa època com ho feia abans sinó molt més tard. Aquest fet, però, ¿és causat per la contaminació lumínica o és conseqüència de l’augment de la temperatura pel canvi climàtic? Com distingir els dos efectes?
Un equip de científics de Xina, dels Estats Units i d’Alemanya, liderats per Lvlv Wang de la Universitat de Wuhan, Xina, han estudiat la variació de la cobertura vegetal durant l’any, és a dir l’estació de creixement i eixida de les fulles durant la primavera així com la caiguda de les fulles durant la tardor, en 428 grans ciutats de l’hemisferi nord des de 2014 al 2020. En 378 d’aquestes, el 88,3%, s’han observat avanços significatius en l’eixida de les fulles i grans retards en la seua caiguda. En mitjana els arbres urbans broten uns 12,6 dies abans que els arbres en zones rurals mentre que perden les fulles una mitjana d’11,2 dies després. La recerca ha estat publicada en Nature Cities i mostra clarament com la contaminació lumínica accelera els processos com l’eixida dels brots i retarda la caiguda de les fulles. Entre les ciutats estudiades està Barcelona.
Wang, L., Meng, L., Richardson, A.D. et al. Artificial light at night outweighs temperature in lengthening urban growing seasons. Nat Cities (2025). https://doi.org/10.1038/s44284-025-00258-2. CC BY 4.0
Les dades necessàries s’han recollit des de l’espai. La variació de la verdor de les ciutats s’ha aconseguit des de imatges de satèl·lits especialistes en teledetecció. De la llum solar incident sobre la vegetació la clorofil·la de les plantes n’absorbeixen la llum blava i la roja, que són les més eficaces per a la fotosíntesi, mentre que el verd es reflectit, cosa que els dona aquest color. Els sensors dels satèl·lits capten el color verd però sobretot l’infraroig pròxim (NIR, sigles en anglés). Així que les àrees amb vegetació més densa reflecteixen més llum NIR i ben poca roja.
Amb aquestes dades s’ha vist com en la majoria de les ciutats de l’estudi s’ha observat un gradient creixent des de les àrees rurals, amb estacions de creixement i senectut normals, fins al centre de les ciutats amb avançament dels brots i retard en la senectut de les fulles. És a dir un eixamplament progressiu dels dies de creixement i caiguda de les fulles des del camp al centre de les ciutats.
El color i grandària dels punts indiquen les àrees urbanes de les ciutats seleccionades amb àrees majors de 100 km2. CC BY 4.0
La contaminació lumínica és un fenomen bàsicament urbà i es pot mesurar des de terra amb sensors com els SQM o el TESS que estan distribuïts en xarxes regionals o mundials o bé des de satèl·lits per observar l’enllumenat a nivell global. Per a l’estudi han utilitzat les dades dels sensors VIIRS DNB (day-night band (DNB)), a bord del satèl·lit Suomi-NPP de la NASA, que detecten llum pancromàtica emesa per les ciutats en el rang 500-900 nm (del blau a l’infraroig), que és altament correlacionada amb la intensitat de la llum a la que estan exposades les plantes de les ciutats. Tanmateix els LEDs, instal·lats a tot arreu, tenen un pic important en la zona del blau i, aquest sensors no són capaços de detectar-los de manera correcta. Tanmateix els investigadors descarten que aquest fet afecte els resultats.
Un punt important del treball ha estat destriar l’efecte de la temperatura de les ciutats que creix per l’efecte d’illa de calor a causa del canvi climàtic de l’efecte causat per la contaminació lumínica. S’han realitzat delicats treballs estadístics, utilitzant anàlisi de correlació parcial per separar els dos efectes. I s’ha vist que mentre que la temperatura creix de manera quadràtica (suau) de les zones rurals fins al centre de les ciutats, la contaminació lumínica creix de forma exponencial (forta), sobretot entre les zones suburbanes i les urbanes.
Començament de la temporada de creixement (SOS) i final de caiguda de fulles (EOS). La línia blava representa la llum artificial nocturna (ALAN) mentre que la línia carabassa indica el creixement de la temperatura. Nat Cities (2025). https://doi.org/10.1038/s44284-025-00258-2. CC BY 4.0
Com es veu en l’exemple per a Europa Occidental, on podem veure que Barcelona ha entrat a l’estudi, la temperatura i la llum artificial nocturna creixen des de les zones rurals (paràmetre β = 0) fins al centre de les ciutats (β=1). Tanmateix ho fan a un ritme diferent. La temperatura creix a un ritme lent, fins i tot és pràcticament constant en l’entorn urbà (creixement quadràtic) mentre que la llum nocturna no natural creix de manera molt més ràpida des del camp a la ciutat, rapidíssima en el centre urbà (creixement exponencial).
Ara que l’article demostra que la influència de la contaminació lumínica sobre les plantes urbanes és universal (almenys en l’hemisferi nord), que passa a tot arreu, caldria preguntar-se quins efectes negatius pot tindre?
De positius en té un, sembla. Les fulles dels arbres estan més temps sobre els arbres i, per tant, capturaran durant un període més gran CO2, ajudant a mitigar el canvi climàtic.
Els efectes negatius són molt més importants.
- Si els brots s’avancen i la caiguda de fulles es retarda, els arbres estaran més exposats a gelades tardanes a la primavera o primerenques a la tardor.
- La temporada d’al·lèrgies s’allarga.
- La pol·linització queda afectada. Els insectes i la floració es descompassen. Les flors ixen però els insectes encara no han nascut.
- Si el període de caiguda de les fulles es més llarg, els serveis de neteja estan més temps recollint fullaraca.
Aquest és un article molt important que ens recorda que les accions descontrolades dels humans sobre el medi ambient sempre tenen conseqüències.
Més informació:
Las luces de la ciudad están adelantando la primavera y retrasando el otoño, Miguel Ángel Criado, El País, 16 juny 2025.
Article original:
Posteriorment, Bet Martí, metgessa de família i referent en pneumologia de l’EAP Tortosa Est, ha presentat una campanya centrada en la prescripció sostenible d’inhaladors pressuritzats, elaborada conjuntament amb el Col·legi de Farmacèutics de Tarragona i els Col·legis de Metges de Tarragona i Tortosa. Martí ha remarcat que “aquests inhaladors tenen un impacte ambiental molt alt pel tipus de gasos que utilitzen, i volem conscienciar tant els professionals com la ciutadania perquè optin per alternatives més sostenibles i es fomenti el reciclatge mitjançant el punt SIGRE de les farmàcies”.
