Tots plens de llum, buscant la nit a l’Octubre CCC

Avui he participat en una activitat de conscienciació ambiental amb uns 40 alumnes de 3r i 4t d’ESO del col·legi La Salle de Benicarló, el Baix Maestrat. Durant un poc més d’una hora els he parlat dels problemes de la llum artificial nocturna i dels seues efectes nocius sobre animals i plantes. En parlar de la disrupció circadiària per causa de la presència de llum blava en horari nocturn, he presentat el còmic “Il·lumina el teu rellotge” escrit i il·lustrat per Coline Weinzaepflen, editat per Manuel Spitschan i traduït a la nostra llengua per nosaltres. Sembla que ha agradat.
També he mostrat la caixa de llums per demostrar la diversitat de les llums i quines són les més adequades, amb poc contingut en llum blava, front a les molt més agressives llums molt blancs amb un gran component de llum blavosa. Amb una webcam  i una xarxa de difracció he aconseguit un mar de colors en el que el blau era predominant.

Com sempre que faig aquestes xarrades tracte de personalitzar parcialment el contingut. Llums en excés, massa blanques i afectació a parcs naturals hi ha a tot arreu i el Baix Maestrat no n’és una excepció. Les platges enllumenades, els monuments amb llum tota la nit, excés de lluminàries, la carretera de Peníscola a Benicarló totalment enllumenada amb llum blanca al costat de marjals conformen un paisatge lumínic usual a tot arreu. Tanmateix existeix una altra manera d’enllumenar. Amb la idea clara que tota llum artificial nocturna és contaminant, s’ha d’instal·lar el mínim de lluminàries possible, amb llum de color càlid i poc intensa. Més llum no implica més seguretat ni més ostentació de riquesa.

Com a exemple d’enllumenat dolent, adjunte una imatge del castell de Peníscola totalment enllumenat en la que es veu com la llum s’escampa a tot arreu. La llum inunda el medi marí i arriba també a la platja pròxima. A més a més, nombroses llums blanques intenses es veuen tot al voltant del castell.

Centre històric de Peníscola a la comarca del Baix Maestrat per la nit. Rastrojo, Wikimedia.

L’activitat, una xerrada de Ciències, ha estat organitzada al Centre Octubre Centre de Cultura Contemporània de València per la Unitat de Cultura Científica i Innovació (ucc+i) de la Universitat de València i per Acció Cultural del País Valencià. Gràcies a Nèstor per l’ajuda.

Publicat dins de Xarrada | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

“Océanos de luz que nos ahogan” en Unisocietat Requena

“OCÉANOS DE LUZ QUE NOS AHOGAN”: LA CONTAMINACIÓN LUMÍNICA EN EL CICLO DE CONFERENCIAS UNISOCIETAT REQUENA
El jueves 15 de diciembre de 2022 a las 19 horas y en el Salón de Actos del Espacio Cultural Feliciano Antonio Yeves de Requena se impartió la conferencia “Océanos de luz que nos ahogan” por don Ángel Morales Rubio, catedrático del Departamento de Química Analítica de la Universidad de Valencia y miembro de Salvem la nit. El ciclo de conferencias Unisocietat Requena está organizado por el M.I. Ayuntamiento de Requena y la Universitat de València.

Sinopsis: Las claves para entender el problema de la contaminación lumínica son variadas y pueden confundirse. En un escenario de precariedad económica, en la que los recursos energéticos representan un factor limitante, la iluminación urbana podemos considerarla un bien escaso que debe administrarse con cuidado exquisito. Iluminar en exceso (cuánto), de forma ineficiente (cómo), aquello que no hace falta iluminar (dónde) o en el momento que no hace falta iluminarlo (cuándo), representan aspectos a tener muy en cuenta en el diseño del alumbrado público.
Aunque la industria ha progresado mucho en el diseño de elementos de alumbrado más eficientes y menos contaminantes, los gestores de alumbrado público todavía ignoran algunos de los problemas de contaminación más elementales. Falsos criterios de seguridad, culturales o estéticos prevalecen frente a criterios de sostenibilidad, respetuosos con el paisaje o con los organismos que habitan la noche. Es necesario un compromiso firme con los diferentes aspectos de la iluminación urbana para acabar con un problema grave que afecta cada vez más a nuestro entorno de manera irreparable.
Publicat dins de Xarrada | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

IV Jornada de Contaminació Lumínica de Riba-roja de Túria

Ahir se celebrà la VI Jornada de Contaminació Lumínica a Riba-roja de Túria. Com els darrers anys ens trobàrem al Centre de Desenvolupament Local on la presentació de la trobada va anar a càrrec d’Ángel Morales, de la Universitat de València i a president de la Coordinadora de Boscos del Túria, i de l’alcalde Robert Raga.

La primera part de la Jornada l’ocupà un Taller de Luminotècnia, tant teòric com pràctic, impartit per l’enginyer Josep Maria Ollé.

A la vesprada Martin Pawley, crític cinematogràfic i membre de l’Agrupación Astronómica Ío, ens contà com tracta el cine la contaminació lumínica mitjançant la projecció comentada de diversos talls de films on els efectes nocius de la llum artificial nocturna queden ben reflectits.

Alicia Pelegrina, ambientòloga de l’Instituto Astrofísico de Andalucia, ens presentà el seu llibre “La contaminación lumínica” i tot el treball previ de comunicació amb el públic del problema.

La televisió pública valenciana s’interessà per la jornada i ens entrevistà pel matí per al programa de l’Oratge de les Noticies del migdia (enllaç ací a partir del minut 8:14)

Aquesta jornada s’ha pogut realitzar amb el suport de l’ajuntament de Riba-roja de Túria, la Coordinadora en defensa dels Boscos del Túria, la Universitat de València i Cel Fosc.

Publicat dins de Jornada, Parc Natural, Xarrada | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Tornem a Riba-roja de Túria per parlar de contaminació lumínica

El 22 de novembre de 2022, per sisé any consecutiu ens tornem a trobar a Riba-roja de Túria per parlar dels efectes de la contaminació lumínica sobre el medi ambient i la salut.

La contaminació lumínica no solament ens està furtant el cel estrellat d’una manera contínua i silenciosa, sinó que també està alterant l’equilibri ecològic dels éssers vius i afecta la salut de les persones. L’excés d’il·luminació nocturna també contribueix al col·lapse ambiental en què està immers el nostre planeta. El temps s’acaba, i és el moment d’aturar la contaminació lumínica, ja que les zones il·luminades creixen a un ritme del 2,2% anual a tot el món.

Fins ara, la legislació ha tractat tímidament de posar fre a la llum artificial nocturna, però el canvi climàtic, l’encariment dels recursos i la crisi energètica estan qüestionant el model actual. El projecte de llei autonòmica de Protecció del Medi Nocturn presentat a les Corts Valencianes hauria d’impulsar el necessari decreixement en el consum d’energia i la descontaminació lumínica.

OBJECTIU
En aquest context, la sisena jornada de Riba-roja de Túria s’organitza en dues sessions diferenciades. Al matí hi ha un curs dirigit a tècnics municipals, experts, acadèmics, estudiants i responsables de la presa de decisions per tal de donar els coneixements mínims per a controlar la contaminació lumínica i proposar les possibles solucions per minimitzar els seus efectes. Per una altra banda, a la sessió de la vesprada es farà una conferència que aproparà el públic en general a la problemàtica i mostrarà com la tracta el cinema, i finalment tindrà lloc la presentació del recent llibre “La contaminación lumínica”. Les dues sessions s’organitzen al voltant de les respectives taules temàtiques en les quals es comptarà amb els punts de vista d’experts de diversos àmbits, universitari, legislatiu, divulgatiu o de desenvolupament territorial. Després de les intervencions es pretén obrir un debat amb tots els assistents

Inscripció i informació a:
https://go.uv.es/lHI9F6p
Certificat d’assistència per als inscrits
Jornada gratuïta
22 de novembre de 2022
Agència de Desenvolupament Local
C/ d’Eusebio Benedito, 30 (Riba-roja de Túria)


Imatges.

Cel de Fredes el 2 de setembre de 2022. Ángel Morales Rubio.

Publicat dins de Jornada, Parc Natural, Xarrada | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Amb Terra Viva a la Canyada de Paterna

Fa uns dies un equip del programa mediambiental d’Àpunt, Terra Viva, amb Ruben al front ens va fer una petita entrevista a la Canyada, del municipi de Paterna. La futura llei valenciana de Protecció del Medi Nocturn ja ha entrat a les Corts Valencianes i els mitjans comencen a interessar-se per les agressions al medi que causa la llum artificial a la nit. El Parc Natural del Túria és un espai protegit que té moltes afectacions dels municipis que l’envolten així com de les infraestructures públiques i privades amb llums inadequades com ara l’aeroport, aigües potables i la pedrera.

https://www.apuntmedia.es/programes/terra-viva/complets/03-11-2022-terra-viva_134_1557566.html
(minuts 19:40 – 23:20)

Publicat dins de Jornada, Xarrada | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Cel Fosc als 50 anys de l’Associació Valenciana d’Astronomia

L’Associació Valenciana d’Astronomia ha fet 50 anys. Va ser el 1972 quan un grapat de persones amants de l’astronomia de la ciutat de València decidiren crear l’associació per parlar i fer activitats conjuntats del que els agradava, mirar el cel.Per celebrar l’aniversari AVA va programar tot un seguit d’activitats, les més importants de les qual es va realitzar els dies 30 de setembre i 1 d’octubre de 2022. Huit persones d’arreu de l’estat relacionades amb diverses branques de l’astronomia foren invitades a fer una xarrada al voltant del seu camp de treball. La llista completa d’activitats es troba a la pàgina web d’AVA i pot veure’s ací.

Com a president de Cel Fosc, vaig tindre l’honor d’inaugurar el conjunt de les xarrades parlant del principal problema que afecta a l’observació astronòmica: la Contaminació Lumínica.

Títol de la xarrada:

Contaminació lumínica: d’on venim i cap a on anem

Resum de la xarrada:

La llum artificial nocturna afecta negativament l’observació del cel, la vida silvestre, la salut humana, l’ús de l’energia i el canvi climàtic. Nombrosos estudis ho avalen i les administracions, molt a poc a poc, en van prenent consciencia. Pel que respecta als que hem fet de la nit el nostre focus principal d’interés, com ara els astrònoms, tant professionals com aficionats, la llum nocturna d’origen artificial ens impedeix gaudir de la nit, cosa que ens obliga a fugir de la ciutat per poder accedir a un cel de qualitat. Hem creat les zones Starlight, àrees protegides de cel fosc, que s’estan potenciant per al turisme d’estrelles. Tanmateix la contaminació lumínica creix un 2-6 % anual a tot el món i, per tant, la llum nocturna continuarà envaint el nostre cel. Potser la lluita per protegir la nit ha estat equivocada en voler regular de manera individual fanals, orientació i colors de la llum. La llum artificial nocturna ha ser considerada de manera global com un nou agent contaminant i, com a tal, s’hauria de regular amb uns límits d’emissió ben clars.

Nota: Les fotos i el vídeos son propietat de l’Associació Valenciana d’Astronomia, AVA.

Publicat dins de Jornada, Xarrada | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Entrevista a Fredes

El periodista Jordi Maura ens ha fet una petita entrevista per al seu canal de Youtube i el mitjà digital.

Publicat dins de Entrevista | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

La nit és necessària a Fredes

Després de dos anys fa uns dies tornarem a la Tinença de Benifassà per gaudir del seu cel meravellós, del seu paisatge espectacular que ens recorda els Pirineus i, sobretot per parlar amb la seua gent tan amable i orgullosa de la seua terra.La vesprada havia omplert el cel de núvols amenaçadors, després una pluja intensa mullà els carrers de Coratxà, on ens hi allotjàvem, però que, per sort, només durà mitja hora. De camí cap a Fredes, pel camí curt que discorre per la part alta de la Tinença, i des d’on s’albira el mar, veiérem l’arc de Sant Martí, amb dos arcs meravellosos, que ens indicaren que potser aquesta nit tindríem bona nit d’observació.

I, és que la vesprada/nit del dia 2 de setembre, convidats pel Parc Natural, férem una xarrada sobre contaminació lumínica i els seus efectes negatius sobre el medi ambient i la salut. I, després si els núvols finalment s’havien enretirat, trauríem el telescopi i gaudiríem del cel nocturn.

La xarrada es feu al Poliesportiu o Centre d’usos múltiples de la Colònia Europa a Fredes. En arribar, algunes persones del públic ja hi eren. Poc a poc una vintena de persones hi seieren, també amb molts xiquets en les primeres files.

Després de la presentació de Vanesa, la tècnica del parc, explicarem la problemàtica de l’enllumenat excessiu, fent referències a les actuals mesures d’estalvi energètic que inclouen l’apagada de llums supèrflues. La contaminació lumínica també té incidència en el canvi climàtic. La International Dark-Sky Association calcula que, a nivell mundial, l’energia utilitzada per generar llum que s’escapa a l’espai és almenys l’1% de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle.

No és, però, només un problema d’estalvi energètic. És, sobretot un problema per a la fauna i flora nocturnes que viu sota la manta de la llum artificial nocturna. La llum creada pel humans que envaeix els territoris naturals que haurien de ser foscos causa problemes en l’orientació, depredació, reproducció, alimentació dels animals nocturns. Un cas molt important és l’efecte de la llum artificial nocturna sobre la pol·linització de les flors pels insectes nocturns. S’ha observat una forta davallada de les seues poblacions i, en part s’explica per la presència excessiva de llum artificial a la nit. Això pot causar un problema en l’abastiment d’algunes plantes usades en el consum humà.

La llum artificial nocturna també té efectes en la salut humana. La llum a la nit, sobretot amb molta presència de component blau, inhibeix la producció de melatonina. La falta d’aquesta hormona al nostre organisme durant les hores nocturnes causa diverses afeccions. L’insomni és la primera afecció, però també s’hi pot parlar de depressió, ansietat, obesitat i augment de risc d’algunes malalties com càncer de mama o pròstata, entre d’altres. Tot això ho podeu llegir al magnífic còmic Enlighten your clock: how your body tells time, escrit i il·lustrat per Coline Weinzaepflen i editat per Manuel Spitschan que vàrem traduir al valencià l’octubre passat com Il·lumina el teu rellotge. i que podeu baixar-vos de franc.

En la part final de la conferència donàrem a conèixer amb mapes obtinguts dels de l’espai la meravella del cel de la Tinença. A mitjan camí entre la brillant costa amb poblacions tan contaminants lumínicament com Vinaròs o Benicarló i l’interior amb una brillant Morella, els pobles de la Tinença han mantingut, per ara, un enllumenat moderat, potser causat per la poca població de l’entorn, malgrat el desgraciat canvi a llum blanca, amb fort component blau, de fa uns anys i, per tant molt contaminant.

El cel de la Tinença, com es pot veure al mapa que correspon a l’any 2021, es troba prou lliure de contaminació lumínica. Seria, per tant, interessant promocionar aquest cel per fer-hi activitats relacionades amb l’astroturisme, amb les vistes nocturnes al parc per admirar al mateix temps el cel i la terra. Seria interessant que es protegira.

Al final de la xarrada i després del torn de les preguntes, el periodista Jordi Maura ens ha fet una petita entrevista per al seu canal de Youtube i mitjà digital.

En acabar de sopar hem muntat el telescopi fora. Els núvols ja marxaven però, ací i allà, encara tapaven parcialment la Lluna, Sagitari i Saturn. Però, a poc a poc, els núvols desaparegueren i, es feu ben present la franja blanquinosa de la Via Làctia travessant des del sud al nord la volta celeste. És quan els nens i els majors miraren admirat la cara de la Lluna, l’anell de Saturn, el cúmul globular M13 d’Hèrcules i el doble cúmul de Perseu, entre d’altres. Mentrestant s’entretenia el personal contant les històries mitològiques de la saga de Cassiopea, les aventures amoroses de Zeus i la formació de la Via Làctia causada pel bebè Hèrcules. Encara que la nit era molt humida i era difícil observar, molta gent s’esperà fins al final per veure el gegant Júpiter i la seua cort de satèl·lits.

Gràcies al Parc Natural de la Tinença de Benifassà i als tècnics del Parc per convidar-nos.

Imatges: Ángel Morales-Rubio.

Publicat dins de Parc Natural, Xarrada | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

La Serra d’Irta, un paisatge nocturn a preservar

Via Làctia des de la Serra d’Irta. Ángel Morales-Rubio.

Convidats pel Parc Natural de la Serra d’Irta al Baix Maestrat, fa uns dies explicàrem al públic que s’acostà a l’Auditori de Santa Magdalena de Polpís (el Baix Maestrat) els problemes que causa sobre el medi ambient un enllumenat ineficient, sobredimensionat i insostenible. En èpoques de retallades energètiques amb la finalitat de disminuir la dependència del gas, és interessant conèixer que l’enllumenat ornamental, vial, nadalenc, d’aparadors i negocis és una font immensa de despesa energètica innecessària. Amb la regulació dels horaris d’encesa i apagada dels aparadors, estant apagats quan no hi ha clients i no competint per tenir instal·lacions de llums de Nadal cada vegada més grans i cares son bones maneres d’estalviar, però també de preservar el medi ambient i la salut humana.

A més a més, la llum artificial nocturna afecta les zones naturals com la Serra d’Irta, incidint en el desenvolupament normal de la vida silvestre. La mobilitat, l’alimentació, la reproducció d’aus i d’insectes i la pol·linització de les plantes se’n ressenten en les àrees il·luminades. La llum artificial nocturna s’hauria de considerar un agent contaminant i, per tant, s’hauria de posar uns límits a l’emissió.

Com que les nostres xarrades sobre contaminació lumínica van sempre acompanyades de demostracions pràctiques, després pujàrem en cotxe a l’Alt de la Bota, situat al bell mig de la Serra d’Irta. Allí faríem l’observació prevista de la Lluna, els planetes i nebuloses i la sessió de fotos del cel. El lloc és un indret magnífic des d’on s’hi veu la mar a l’est, Peníscola i el seu palau-castell al nord-est i Benicarló al nord. El delta de l’Ebre es veu com una costa baixa entrant dins la mar. Tanmateix el vent que bufava en aquest punt ens va obligar a moure’ns una mica més avall, a l’encreuament amb el camí que du al Castell de Polpís.

Des d’aquest punt la vista també era magnífica. Al fons de la mar s’hi veia la llum intermitent del far de les illes Columbretes cap al sud-est i la filera llarga dels vaixells fent cua per a entrar al port de Castelló.

Moviment dels estels mirant cap al sud. Composició. Ángel Morales-Rubio.

En fer-se de nit, ja amb el telescopi muntat, arribaren els caminadors que després de la xarrada havien emprés el camí del Castell per arribar ací. Les llums de Peníscola i Benicarló pujaven al cel nocturn cap al nord-est mentre que cap al Sud-oest, Torreblanca, Alcossebre embrutaven de llum la volta celeste. El cel nocturn del Parc Natural clarament ha millorar. Així i tot, malgrat la presència de la Lluna en quart creixent, la Via Làctia es veia prou clarament. Caldrà tornar-hi per veure-la sense la presència de la Lluna.

I mentre sopaven un entrepà reparador, pogueren admirar la Lluna, ben prop del quart creixent.  En fer-se cada vegada més fosc, la Via Làctia se’ns mostrava primer amb una presència etèria, després era clarament visible com un núvol blanquinós que partia des de l’horitzó sud, entre les constel·lacions de l’Escorpí a la dreta i Sagitari a l’esquerra. Uns dels presents, astrònoms aficionats, miraren la zona amb prismàtics i descobriren M7, el cúmul estel·lar de Ptolomeu, a la cua de l’Escorpí, que enfocat amb el telescopi apareixia magnífic.

Observadors mirant a Cassiopea, mentre un bòlid dels Perseids queia (no recollit en la foto). Ángel Morales-Rubio.

Mentre explicava les constel·lacions del nord celeste, l’Ossa Major, la Menor i Cassiopea, un brillant bòlid travessà la zona, des de l’estrella polar fins al sud de l’Ossa Major. Un meteor dels Perseids, potser. L’observació del cel a ull nu regalà aquestes sorpreses. Més endavant continuàrem amb les històries mitològiques de les sagues de Cassiopea i l’Escorpí.

La nebulosa anular de la Lira (M57) estava fantàstica, quasi en el zenit. El final d’un estel semblant al Sol que ha acabat com una nebulosa planetària amb un estel nan blanc al mig. Però ja era hora de veure Saturn amb els anells, junt amb Tità al nord i Rea al sud.  Finalment poc abans de les 12 de la nit, Júpiter eixí de les aigües del Mediterrani i manifesta la seua presència.

Ja a la una de la matinada la gent començà la baixada cap a Sant Magdalena mentre nosaltres recollíem el telescopi. Baixaríem mesurant la brillantor del cel de la Serra d’Irta amb el detector SQM i després faríem una ruta pel Baix Maestrat fins les 4 de la matinada.

Gràcies a Leonor i Alícia, les tècniques del Parc Natural, per les atencions.

Publicat dins de Parc Natural | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Anna Almécija en Planetario Pamplona “Luz y prevención del delito”

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari