Cap a una ordenança d’enllumenat públic a Quart de Poblet

Dijous 3 d’octubre estem invitats per l’ajuntament de Quart de Poblet (l’Horta Sud) per parlar sobre els problemes que causa un disseny inadequat de l’enllumenat públic per a obrir després un debat amb la ciutadania present i proposar mesures per incloure en la futura Ordenança de Contaminació Lumínica i Salut Ambiental.

L’ajuntament de Quart també ha preparat un fullet que podeu veure ací baix


 

En aquest enllaç podreu tindre el fullet informatiu en pdf: Contaminación lumínica: impactos y soluciones

Publicat dins de Jornada, Xarrada | Etiquetat com a , , , | Feu un comentari

Malgrat els núvols, tornen al PN del Penyagolosa per defensar la nit

Presentació del acte a PN del Penyagolosa

L’estiu s’acaba i amb ella la ronda d’activitats en defensa de la nit en els parcs naturals valencians. La nostra darrera aturada ha estat, com l’any passat, el parc natural que envolta la muntanya màgica dels valencians, la Penyagolosa.

Convidats pel Parc Natural de Penyagolosa, dissabte 7 de setembre per al vesprada ens esperaven al centre d’interpretació del Parc per a preparar la xarrada i la posterior observació astronòmica.

No era el nostre primer intent de l’estiu de parlar-hi sobre el problema de la contaminació lumínica i d’admirar el cel nocturn del parc natural. La cita inicial de l’activitat era prevista per a la nit del 14 d’agost. A banda de la preceptiva xarrada es pretenia observar les estrelles i nebuloses en un cel ben fosc a l’ombra del Penyagolosa però també albirar part dels meteors de la pluja d’estels dels Perseids d’enguany. Malauradament res de tot això va ser possible ja que l’avís de tempestes generalitzades va obligar a suspendre la visita.

La nova cita amb el Parc es programà prop del nou quart creixent lunar, el dissabte 7 de setembre, amb l’esperança d’un cel més amigable amb l’observació astronòmica. Però les nostres esperances s’esvaniren com aigua en cistella, com explicaré més endavant.

Amb el cel mig ennuvolat per núvols alts, però encara útil per a l’observació de la Lluna i Saturn, arribarem una hora abans de l’hora fixada. Amb temps i encara de dia, era factible muntar el telescopi per estar preparats per veure el cel tan bon punt acabara la xarrada. Sense massa esforç, el telescopi es muntà i, fins i tot, un assistent a la xarrada muntà el seu prop del nostre. Si tot anava bé tindríem doble oferta d’observació celeste.

A la sala d’actes del Centre, amb l’assistència d’una vintena de persones, entre ells alguns xiquets, explicàrem els problemes de la contaminació lumínica i els seues efectes sobre el medi ambient i les persones.

Un fet fonamental que sempre remarquem és que cal que considerem la llum artificial nocturna com un agent contaminant. El seu ús en un medi natural pertorba el creixement de les plantes, altera els hàbitats, modifica els comportament de les aus i, sobretot afecta l’anomenat “plàncton” terrestre, els insectes nocturns, que queden atrapats per les lluminàries i provoca la separació de poblacions. En un indret tan sensible com el Parc, sense llums artificials nocturnes, la nit és natural i els animals no es troben tan exposats a les amenaces lumíniques.

Preparant el telescopi per a l’observació nocturna sota la vigilant mirada del Penyagolosa. Ángel Morales-Rubio.

La llum artificial nocturna també té efectes en la salut humana. La llum a la nit, sobretot amb molta presència de component blau, inhibeix la producció de melatonina. La falta d’aquesta hormona al nostre organisme durant les hores nocturnes causa diverses afeccions. L’insomni n’és la primera, però també s’hi pot parlar de depressió, ansietat, obesitat i augment de risc d’algunes malalties com càncer de mama o pròstata, entre d’altres. Fa pocs dies s’ha trobat, fins i tot, relacions amb un augment del risc de patir Alzheimer, especialment en gent més jove.

Finalment es presentà el còmic Il·lumina el teu rellotge, amb codi QR per poder-se’l baixar. Al còmic, una nena parla amb un gat setciències dels problemes causats per la contaminació lumínica d’una forma divertida i molt entenedora. Al final s’hi troben uns tests per veure com portes els teus ritmes biològics i unes recomanacions per dormir millor.

Una vegada acabada la xarrada el panorama celeste havia canviat totalment. Ja no hi havia espai al cel per observar ja que els núvols havien envaït tot el firmament i, a més a més, s’havien espessit. No res més es podia fer, ni esperar que escampara ja que la previsió de l’oratge era pèssima.

Quedàrem a sopar en les tauletes de davant del Centre d’Interpretació mentre parlàrem de tot un poc. De mitologia celeste amb les aventures libidinoses de Zeus/Júpiter, de la física dels forats negres o de com denunciar agressions lumíniques…

El cel del PN del Penyagolosa la nit del 7 de setembre de 2024.

I, poc a poc, havent sopat la gent anà marxant ja que poc més s’hi podia fer. Enguany l’oratge no ens ha acompanyat. L’any vinent esperem que serà millor.

Gràcies a la direcció del Parc Natural de Penyagolosa per convidar-nos, a Herme, tècnica del Parc, per fer-nos-ho tot ben fàcil i als visitants per vindre i per aguantar fins ben entrada la matinada, malgrat els núvols.

Imatges: Enric Marco i Ángel Morales-Rubio.

Publicat dins de Natura, Parc Natural, Xarrada | Etiquetat com a , , | Feu un comentari

A Bel parlem de la defensa de la nit

No és un secret que el Parc Natural de la Tinença de Benifassà és un indret singular. No només per la seua biodiversitat, els paisatges agrests, els camins de la muntanya, els llocs per descobrir dels que tan bé tenen cura els tècnics del Parc. Cal destacar també la qualitat del seu cel nocturn, ben fosc fora dels nuclis de població. Llevat dels dies de Lluna plena, la Via Làctia és visible sense esforç a tot arreu del Parc i la visió dels estels ens deixa bocabadat. La nit encara existeix a la Tinença.

De la necessitat de la nit i de la preservació del cel fosc al Parc Natural en parlàrem el passat 10 d’agost, invitats pels tècnics del Parc. Ja fa uns anys que, en arribar agost, ens hi acostem per xarrar de la nit i de les seues amenaces per culpa de l’enllumenat excessiu, en especial amb leds blancs. Enguany hem estat a Bel, un nucli de població del parc que des del 1972 forma part del terme municipal de Rossell. A una altitud de 953 m i una superfície de 17,09 km², Bel és un dels set pobles que conformen la Tinença de Benifassà, una subcomarca històrica declarada parc natural.

El petit poble ens acollí al bar situat a l’únic carrer del poble i allí explicàrem les generalitats del problema de la contaminació lumínica, com la societat actual ens fa creure que més llum a la nit és signe de més riquesa, més seguretat, més hores d’estar amb la família i amics. Tanmateix la majoria són mites ja que més llum a la nit, no necessària massa vegades, implica més malbaratament energètic, no ens fa més segur sinó només ens dona alguna sensació de seguretat i, sobretot ens causa pèrdua d’hores de son. La llum artificial nocturna actua inhibint la secreció de l’hormona melatonina i la seua manca és la causa de moltes malalties relacionades amb la son, com l’insomni, depressió, problemes cardíacs i augment del risc d’alguns tipus de càncer.

I això sense tindre en compte que la llum artificial nocturna és un factor estressant per a la vida silvestre. Els animals i plantes no han viscut mai en un nivell lumínic nocturn tan elevat. Actualment s’estan descobrint molts efectes negatius sobre l’alimentació, reproducció, migració, malalties com demostren nombrosos estudis científics recents. En moltes zones naturals les nits ja no són fosques i els animals tendeixen a estar més hores actius per menjar o caçar com els agrons blaus, o fugen de les zones brillants com algunes espècies de ratpenats, o xoquen contra edificis enllumenats com els ocells migradors.

Per altra banda destacàrem el meravellós cel nocturn del Parc Natural. Tanmateix els nuclis de població no sempre tenen la consciència de preservar la nit i instal·len intensos llums led de llum blanca, sobretot en les zones monumentals. Amb  l’ajut del mapa del projecte RALAN-Map EU, que ha aconseguit un mapa calibrat d’alta resolució de la Península Ibèrica gràcies a l’ús de dades proporcionades pel satèl·lit SDGSAT-1 posàrem l’exemple de Rossell, que vist des del satèl·lit, s’observa que sembla que disposa de potents projectors en la zona monumental nord del poble.

Bel a l’esquerre no presenta un gran enllumenat mentre que a Rossell (a la dreta) destaquen els llums potents blancs de l’entorn històric. RALAN-Map EU.

En acabar la xarrada ens aturarem per parlar uns minuts de l’eclipse de Sol del 12 d’agost del 2026 que en el Parc Natural serà total. El gran problema serà que la totalitat esdevindrà a les 20:30 amb el Sol a només 4º d’alçada, ben arran de les muntanyes.

Posta del Sol a Bel el 10 d’agost de 2024 a les 20:31, dos anys abans de l’eclipsi.

Després de sopar ens retrobàrem en el mirador del final del poble que es troba orientat cap al nord. Amb la llum del poble apagada el cel nocturn era espectacular. La Lluna creixent, cap al sud, sobrevolava lleugerament les teulades del poble i va ser difícil d’observar en algun moment. L’eixida de Saturn amb l’anell de gaidó i l’obtenció de la imatge de la galàxia del Remolí o M51 va emocionar al públic present. I mentre la gent esperava el seu torn per mirar pel telescopi o mentre tractava de captar algun traç d’un meteor dels Perseids vàrem contar les històries mitològiques de la Via Làctia, l’Escorpí, el triangle d’estiu i la saga de Cassiopea.

Gràcies al Parc Natural de la Tinença de Benifassà per convidar-nos, a Vanesa, tècnica del Parc, per fer-nos-ho tot ben fàcil i a la gent que ens acompanyà per gaudir de la nit amb nosaltres.

Publicat dins de Xarrada | Etiquetat com a , , , , | Feu un comentari

A Gestalgar per parlar de la defensa de la nit

El municipi de Xestalgar (en castellà i oficialment, Gestalgar) es troba a la comarca de la Serrania, abans els Serrans. El riu Túria travessa el terme encanonat ben prop del poble arreplegat a la vessant de la muntanya on es troba el  Castell de Los Murones. D’origen islàmic, conserva originals una torre i part de la muralla oest i est, així com restes de dues torres.

Des del 2021 Xestalgar està inclòs en el Parc Natural del Túria, juntament amb Xulilla i Bugarra.

Ja fa un muntó d’anys que en arribar l’estiu realitzem una activitat de conscienciació ambiental al voltant de la contaminació lumínica. El divendres passat, 21 de juny, tornàrem a ser invitats pel Parc Natural per parlar de la plaga de l’enllumenat irresponsable, de l’intent de la nostra societat de fer de la nit dia, tant siga en el centre de les ciutats com en l’entorn dels parcs naturals.

Una vintena de veïns del poble s’aplegaren a la Casa de la Cultura del poble per escoltar-nos. Parlàrem dels mites de l’enllumenat LED, que ni és sostenible ni eficient i de com l’excés de llum, sobretot de llum blanca amb un alt component de blau, té un efecte catastròfic en el medi ambient. Els insectes són els més perjudicats ja que queden atrapats per les lluminàries que assimilen a un cel brillant. Allí, moren girant sense parar o devorats per rats penats que saben aprofitar les oportunitats que la societat moderna els ofereix. Però, clar, els insectes nocturns també pol·linitzen les flors i la minva d’aquestes espècies és una de les causes de la falta de pol·linització.

Vivim en un planeta que està girant i que ha proporcionat la cadència dia i nit des de fa milers de milions d’anys.  La vida s’ha adaptat a aquest ritme de llum i foscor i ha engegat diversos mecanismes metabòlics en tots els animals i plantes per a, en el cas dels animals diürns, estar actius durant el dia i descansar durant la nit. Tanmateix l’enllumenat nocturn, massa vegades excessiu, tant al carrer com a l’interior dels habitatges, ha trencat aquest ordre natural. Ara la nit té llum i el cervell no sap si cal estar en alerta o en repòs. Es produeix l’anomenada cronodisrupció, o desajust circadiari. Les conseqüències poden ser insomni, depressió, obesitat, dificultat per l’aprenentatge o augment d’alguns tipus de càncer com de mama en dones i pròstata en homes.

Mapa d’alta resolució del Parc Natural del Túria gràcies a l’ús de dades proporcionades pel satèl·lit xinés SDGSAT-1.

I com està la situació en el Parc Natural del Túria? Doncs, malament en les zones pròximes a l’àrea metropolitana de València amb aberracions lumíniques com les instal·lacions d’Aigües Potables però amb indrets reeixits com el terme de Riba-roja de Túria que ha fet un gran esforç per instal·lar LED de 2200 K, una llum molt càlida i molt sostenible. En les zones altes del riu la baixa densitat de població és la causa d’un cel nocturn de qualitat que permet observar la Via Làctia. Tot això ho poguérem veure a partir del primer mapa de contaminació lumínica calibrat d’alta resolució de la Península Ibèrica gràcies a l’ús de dades proporcionades pel satèl·lit xinés SDGSAT-1.

Mapa d’alta resolució de Xestalgar gràcies a l’ús de dades proporcionades pel satèl·lit xinés SDGSAT-1. Destaca els potents llums dels projectors del Castell en la zona nord del poble.

Amb aquest mapa hem pogut saber que el Castell del poble està enllumenat tota la nit, segurament amb projectors. Aquest intrusió lumínica en l’entorn del Parc Natural s’hauria de corregir.

Les preguntes es dirigiren en com denunciar les agressions lumíniques en la ciutat i com saber quins són els nostres drets ambientals relacionats amb la contaminació lumínica i la intrusió de llum als habitatges.

Lluna plena d’estiu. Xestalgar. Enric Marco.

La segona part de l’activitat es realitzà en una zona apartada del poble, ben prop del km 9 en direcció a Bugarra. Allí muntàrem un telescopi i càmeres per observar el cel nocturn. Veiérem com eixia la primera lluna plena de l’estiu, ben gran i bonica però també ben brillant que arribà a eclipsar els altres astres. Així i tot observàrem la nebulosa anular de la Lira (M57) i férem un repàs a les constel·lacions visibles: Cigne, Lira, Àguila, Escorpí, Ossa major i menor, Cassiopea i el Boier.

Les fotos són d’Ángel Morales-Rubio i d’Enric Marco.

Publicat dins de Sense categoria | Etiquetat com a , , , , , | Feu un comentari

Buena gestión lumínica

10 de maig 2024
Observatori Astronòmic de la Universitat de València
BIG HISTORY ASTRONOMIA
Aras de los Olmos, els Serrans

ENRIC MARCO
Tècnic Superior d’Astronomia de la Universitat de València

Bona gestió lumínica

Publicat dins de Vídeo | Etiquetat com a , , , , , , , | Feu un comentari

Enllumenar bé per a viure millor en Expociència

Enguany hem tornat a Expociència, la gran fira de ciència del Parc Científic de la Universitat de València. Cada grup d’investigació ha de fer l’esforç d’explicar d’una manera clara que és el que fa. Una manera de retornar a la societat tot allò que ens han donat. I un any més hem posat en marxa el nostre taller: ENLLUMENAR BÉ PER A VIURE MILLOR amb diverses activitats dirigides a xiquets i adults per a conscienciar-los sobre el problema de la contaminació lumínica.

Salvem la nit, el nostre grup de treball que estudia els problemes que causa l’enllumenat nocturn sobre els ecosistemes nocturns i la salut humana, va presentar dues tasques relacionades amb la llum.

Al centre de la sala, amb una caixa de llums que consta de llums incandescent, fluorescent i LED es va fer una introducció sobre els diversos tipus d’enllumenat que s’han utilitzat històricament als carrers i a les cases així com els seus avantatges i problemes. Podíem distingir els diferents tipus de LED, amb temperatura de color des de 2700 (càlid) fins a 6500 K (molt fred), amb diferents impactes sobre el medi ambient i la salut humana. A més a més, amb l’ús d’un espectrògraf portàtil es va mesurar les diverses llums per determinar directament del contingut de llum blava de cadascuna d’elles i quines son les que menys afecten el medi ambient. En la nostra caixa és el més càlid, el de 2700 K, però se’n poden trobar també més càlids encara, de 2200 K o 1800


Enguany estrenàvem la nova activitat amb un petit poble, diverses llums càlides i fredes i un projector per fer les estrelles i la Via Làctia. Sense apantallament les estrelles desapareixien essent la làmpada freda la pitjor de totes. Però a més la llum incidia directament en les finestres de les cases simulant la intrusió lumínica. Un exemple pràctic que agradà als visitants.

A més de les dues tasques per explicar la contaminació lumínica amb llums reals també disposàvem de l’exposició “La contaminació lumínica depén de nosaltres” que explica, amb ajuda d’infografies i textos literaris relacionats, la defensa del cel nocturn.

Una gran imatge nocturna de l’àrea metropolitana de València obtinguda l’any 2011 des de l’Estació Espacial Internacional per l’astronauta Paolo Nespoli va permetre explicar com els llums de qualsevol instal·lació d’enllumenat, encara que siga petita, arriba ben lluny, fins i tot a l’espai.

Finalment s’oferia el còmic Il·lumina el teu rellotge, en diversos panells i codi QR per poder-se’ls baixar. Una nena parla amb un gat setciències dels problemes causats per la contaminació lumínica d’una forma divertida i molt entenedora. Al final s’hi troben uns tests per veure com portes els teus ritmes biològics i unes recomanacions per dormir millor.

Calculem que unes 50 persones, adults i xiquets, passaren pel nostre taller durant les 4 hores que durà. Esperem haver despertat el seu esperit crític en qüestions d’enllumenat.

Imatges: Ángel Morales i Enric Marco.

Publicat dins de Jornada | Etiquetat com a , , , , , , , , | Feu un comentari

Parlem de la nit a l’hospital de Tortosa

Al final ha estat possible. Després d’anys de contactes i amb la pandèmia pel mig, s’ha pogut concertar una activitat sobre contaminació lumínica a l’hospital Verge de la Cinta de Tortosa. El centre de formació ens va invitar dimecres passat 7 de febrer per explicar els problemes que causa un enllumenat excessiu i ineficient en el medi ambient i en la salut humana.

Cap les 16 h, a la sala del Dr. Ferran, i davant d’un auditori d’unes 50 persones, després una introducció de les presentadores sobre les activitats que realitza el Comité de Medi Ambient de l’hospital, començàrem la nostra detallada xarrada, fent èmfasi en els efectes sobre la salut humana.

Primerament calia definir l’objecte del nostre problema:

Per contaminació lumínica s’entén l’alteració de la foscor natural del medi nocturn produïda per l’emissió artificial de llum.

Per tant, cal tindre en compte que qualsevol llum humana a la nit és contaminació lumínica i, que com es fa amb qualsevol altre tipus de contaminació, cal posar-li límits al tipus i quantitat de llum nocturna que usem.

A més com a espècie diürna que som, els humans no estem avesats a llums intenses i blanques per la nit. Nombroses vegades s’ha comprovat experimentalment que el blau que conté tota llum blanca nocturna és un potent disruptiu de la secreció de l’hormona melatonina. En condicions naturals, aquesta ens indueix a dormir, regula els rellotges circadiaris del cos, a més de tindre altres efectes indirectes com antioxidants o oncostàtics o inhibidors del creixement de cèl·lules tumorals. Ara bé, en presència de llum intensa, sobretot blava, en no produir-se melatonina, tots aquests efectes desapareixen i es produeix una disrupció circadiaria o cronodisrupció.

Per tot això resulta, com a mínim, curiós que alguns hospitals no tinguen cura del seu enllumenat interior ni exterior per minimitzar els efectes dolents de la llum artificial nocturna. Vàrem presentar diversos exemples de mala praxi lumínica de diversos hospitals en el que, fins i tot, llums blaves són part del color corporatiu.

També esmentàrem els primers estudis epidemiològics de la relació trobada entre l’exposició a la llum blava nocturna i l’augment del risc d’alguns tipus de càncer (mama i pròstata) i també colorectal, realitzats per l’Institut de Salut Global de Barcelona el 2018 i 2020.

Després de la xarrada i de les preguntes es va fer evident la importància de dissenyar de manera correcta l’enllumenat d’una ciutat per evitar les afectacions a la població i al medi ambient.

Després d’un descans, passàrem a la part pràctica de l’activitat. Amb una xarxa de difracció per a cadascú, estudiàrem quin tipus de llum hi ha l’aula (fluorescent i led) i a l’enllumenat de la ciutat de Tortosa, que es podia veure a través de la gran finestra de la sala. També mostràrem experimentalment com els llums de color són causats per l’emissió atòmica de determinats elements com el sodi (groc), coure (taronja), crom (verd), per exemple, i com això s’aplica als focs artificials.

Aquesta activitat forma part d’un curs més ampli sobre la nit que continuarà el 14 de febrer quan es parlarà de contaminació lumínica i medi ambient amb Ximo Baixeras i Núria Marco seguit el 21 de febrer amb María Ángeles Bonmatí que ens explicarà la importància del son i la relació amb la salut dels pacients.

Estem molts agraït al Centre del Formació de l’hospital per convidar-nos. Esperem que les nostres activitats hagen despertat la consciència de la defensa de la nit.

Imatges:

1.- Espectres lumínics de l’enllumenat de Tortosa des de l’hospital de Tortosa. S’hi veuen leds, llums sodi i halogenurs metàl·lics.
2.- Portada de la xarrada.
3.- Enric Marco comença la xarrada.
4.- Ángel Morales ens parla de la contaminació del Baix Ebre.
5.-6.- Mesura dels espectres de llum led i llum fluorescent.
7.- Ángel Morales durant la xarrada.

Publicat dins de Jornada, Salut, Xarrada | Etiquetat com a , , , , , | Feu un comentari

Pere Horts, in memoriam

El nostre amic, defensor de la nit, company de tantes batalles contra el tsunami lumínic que ens inunda, ens ha deixat.

Fundador de Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica i, actualment membre de la Junta directiva, era un referent a nivell estatal en la lluita contra la contaminació lumínica. Era també cofundador i president de la Societat Astronòmica de Figueres.

Essent de formació filòsof i treballant com a catedràtic de filosofia en l’institut Ramon Muntaner de Figueres, l’Alt Empordà, estimava els clàssics, Plató, Spinoza i Nietzsche, però també aprengué a estimar el cel nocturn.

L’any 1992, després de la fundació de la Societat Astronòmica de Figueres, i cercant un indret per observar se n’adonaren que no hi havia cap indret realment fosc a la nit. La comarca estava ben afectada per la llum de les poblacions i es veia clarament que això era un problema que creixeria sense aturador, si no hi havia un activisme actiu de conscienciació. Així és com va nàixer el 1997 Cel Fosc a Catalunya, com un col·lectiu virtual que, amb una web i una llista de correu, difonia informació sobre la contaminació lumínica i les causes i conseqüències d’aquesta, amb la finalitat de conscienciar i aconseguir normatives que regulessin aquest problema.

Des de llavors, l’activisme de Pere en la lluita per salvar la nit va començar a donar fruits: aconseguir que Figueres aprovés la primera ordenança amb el primer pla de control de contaminació lumínica de l’estat; la Llei Catalana contra la contaminació lumínica el 2001; expandir l’activisme ambiental en convertir Cel Fosc en associació estatal el 2005 i, actualment amb tots els membres individuals i associacions adherides, promoure les lleis de Balears, Navarra, Cantabria, Castella i Lleó, Andalusia i, la valenciana encara en tramitació.

Caldria destacar un fet innegable i ben important: Cel Fosc, també incorpora científics que ara mateix són al capdavant del rànquing mundial de la investigació sobre contaminació lumínica i que formen part de la Red Española de Estudios de la Contaminación Lumínica.

Pere Horts assessorà i col·laborà en la construcció de l’Observatori d’Albanyà i aconseguí que fora designat Dark Sky Park, concedit per la International Dark-Sky Association. Un observatori que és un referent i que gaudeix d’un cel nocturn de qualitat.

Jubilat de l’ensenyament, no havia deixat mai l’activisme actiu assessorant entitats i ajuntaments perquè s’utilitzès un enllumenat responsable, però també denunciant, si calia, les pràctiques il·legals segons la normativa.

Amic, company de lluites compartides, conseller del que es podia i calia fer en cada moment, ens has posat el llistó ben alt. Continuarem per salvar la nit seguint el teu mestratge.

Ell ja descansa. A tots nosaltres ens queda la tristesa de la pèrdua. Però també l’estimul del seu record, realment exemplar.

Enric Marco, president de Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica i membre de Salvem la nit. Universitat de València.

Documents:

In memoriam, en valencià

In memoriam, en castellà

Notícies al diari:

Mor el figuerenc Pere Horts, astrònom i professor de filosofia, El PuntAvui, 20 gener 2024
Mor Pere Horts, president de la Societat Astronòmica de Figueres, Empordà Info, 20 gener 2024
Pere Horts: “La llum pot ser tan contaminant i perniciosa com la contaminació química”. Entrevista, ViladeRoses, 18 maig 2023.
Ha mort Pere Horts Font, Diari de Figueres, 20 gener 2024
“La contaminació lumínica és nociva per a la salut de les persones”, El PuntAvui, 7 maig 2019

Publicat dins de Sense categoria | Etiquetat com a , , | Feu un comentari

Enric Marco: “La contaminació lumínica s’ha incrementat amb la instal·lació de llums LED blanques”

Enric Marco, tècnic superior d’Astronomia al Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València, treballa en la divulgació dels problemes sorgits arran de la contaminació lumínica. Per aquesta raó, forma part de Salvem la Nit, un grup de treball que estudia aquesta situació, i és president de Cel Fosc, una ONG estatal en defensa de la nit.

Què és la contaminació lumínica?

Hi ha moltes definicions, però últimament s’utilitza una que es refereix a la contaminació lumínica com a qualsevol alteració del medi nocturn causada per la llum artificial nocturna. Qualsevol llum a la nit produïda pels humans és contaminació.

Quins són els principals emissors?

La contaminació lumínica és causada principalment per unes característiques de l’enllumenat vial de les ciutats i pobles de tot el món, quan aquestes estan mal apantallades o instal·lades, emeten més potència de la necessària, il·luminen fora dels horaris d’ús o es posen en llocs pels quals no circulen persones. També contamina la llum dels negocis, la de la gent particular i la dels habitatges.

No obstant això, aquesta contaminació s’ha vist incrementada amb la instal·lació de llums LED –sobretot les blanques–, les quals són més barates i, per tant, més fàcils d’instal·lar. Per una propietat de la nostra atmosfera, el component blau d’aquestes es dispersa més, i, per tant, la llum blanca dels LED arribarà més lluny i contaminarà més que la de les llums càlides.

Continua en: Enric Marco: “La contaminació lumínica s’ha incrementat amb la instal·lació de llums LED blanques”. Unitat de Cultura Científica i de la Innovació. Universitat de València.

Publicat dins de Sense categoria | Etiquetat com a , , , | Feu un comentari

Tornen a Riba-roja amb la VII Jornada de Contaminació Lumínica

Presentació de l’acte amb Ángel Morales, coordinador de la Jornada i Robert Raga, alcalde de Riba-roja de Túria.

Fa uns dies celebrarem la VII Jornada de Contaminació Lumínica de Riba-roja, una cita d’anàlisi i debat amb tècnics municipals, enginyers, empreses i experts en la matèria. Les jornades que s’organitzen dins de la Universitat Estacional de Riba-roja de Túria de la UV, han analitzat, des de l’àmbit de l’administració i la Universitat, els efectes de la contaminació lumínica, s’han donat a conèixer els problemes associats a un excés d’il·luminació i s’han presentat els avanços i eines que existeixen per a disminuir la contaminació lumínica.

Amb el títol “Llum i foscor, l’alternativa necessària”, la Universitat de València va presentar la sèptima edició de la Jornada de Contaminació Lumínica en el marc de la Universitat Estacional de Riba-roja de Túria, fruit de l’estreta col·laboració entre la Universitat, l’Ajuntament de Riba-roja de Túria, la Diputació de València i Caixa Popular. Com en edicions anteriors, la VII Jornada, que se celebrarà durant el matí del 23 de novembre de 2023, constituirà un punt d’encontre entre docents, professionals, estudiants i ciutadans de Riba-roja de Túria i de l’entorn del Parc Natural del Túria.

Després de la bona acollida de las sis edicions anteriors, es pot afirmar que la jornada està consolidada en Riba-roja de Túria. La sèptima edició s’ha plantejat con una visió teòrico-pràctica que aborda els temes habituals de l’afecció de la llum artificial nocturna al medi ambient i a la salut humana i les solucions que els enginyers de l’enllumenat poden aportar per a minimitzar aquests efectes. La VII Jornada comptarà amb la participació de professorat i investigadors de la Universitat de València, de la Universidad de Múrcia i amb professionals que treballen en el camp de l’enllumenat.

Francisco Cavaller presenta la seua ponència.

La Universitat de València, des del Vicerectorat de Cultura i Societat, impulsa aquesta nova acció acadèmica lliure i gratuïta, lligada a la formació, la investigació i la transferència de coneixement, que pretén ser un referent en Riba-roja de Túria i en l’entorn del Parc Natural del Túria.

La jornada va ser inaugurada per Robert Raga, l’alcalde de Riba-roja i Ángel Morales, coordinador de la Universitat Estacional.

La jornada es va estructurar en quatre conferències i una taula redona. La primera conferència, amb títol “Luminotècnia bàsica, normativa i la seua aplicació a projecte d’enllumenat exterior”, va ser impartida per Francisco Cavaller, Enginyer Industrial i professional de l’enllumenat tècnic, en la qual va explicar els punts importants per a realitzar un bon projecte d’il·luminació, i va fer referència a les unitats emprades en luminotècnia, conceptes d’il·luminació i normativa d’aplicació.”

La conferència, “Com afecta la llum al medi ambient?, impartida per Enric Marco, Tècnic Superior d’Investigació de la Universitat de València, es va centrar en explicar els efectes negatius que la llum nocturna té sobre els éssers vius, plantes, insectes, vertebrats o en el medi marí, posant l’accent que el color blau de la llum és el més perjudicial en la nit.

José Ros de l’empresa ENERLUXE presenta la seua ponència.

En la tercera conferència, impartida per José Ros de l’empresa ENERLUXE, “Il·luminant un Futur Sostenible: Estratègies pràctiques contra la contaminació lumínica” es van exposar casos pràctics de bona il·luminació i de tecnologia capaç de reduir considerablement la contaminació lumínica.

María Ángeles Bonmatí ens parla de les ciutats que mai no dormen.

Finalment, la conferència impartida per Ángeles Bonmatí de la Universitat de Múrcia, amb la conferència “Ciudades que nunca duermen: ciudadanos que duermen peor” va ressaltar una problemàtica poc coneguda, i poc reconeguda, de l’efecte de la llum nocturna sobre el son reparador.

Després de les conferències es va obrir un torn de preguntes i de debat amb el públic present, mes de 30 persones, i s’ha de destacar l’assistència de COORDINADORA CIUTADANA PER A LA DEFENSA DELS BOSCOS METROPOLITANS DE LES RIBERES DEL TÚRIA i tècnics responsables d’il·luminació de municipis veïns. En la taula redona, moderada per Ángel Morales, van participar les persones que van impartir les conferències, i Vicente Adobes, Enginyer de l’Ajuntament de Riba-roja, que va presentar l’experiència de la renovació de l’enllumenat de Riba-roja.

Taula redona final amb Ángel Morales, Enric Marco, Francisco Cavaller, María Ángeles Bonmatí i José Ros

Finalment, la clausura va ser realitzada per Ángel Morales, Coordinador de la Universitat Estacional de Riba-roja de Túria.

PROGRAMA

DIJOUS 23 DE NOVEMBRE

9:00h. – Inauguració

9:15h. – Conferència. “Luminotécnia básica, normativa y su aplicación a proyecto de alumbrado exterior”

Francisco Cavaller. Enginyer Industrial. Professional de l’enllumenat tècnic.

10:00h. – Conferència. “Com afecta la llum al medi ambient?”

Enric Marco. Universitat de València.

10:45h. – Descans

11:30h. – Conferència. “Il·luminant un Futur Sostenible: Estratègies Pràctiques contra la Contaminació Lumínica”

José Ros. Fabricant ENERLUXE.

12:15h. – Conferència. “Ciudades que nunca duermen: ciudadanos que duermen peor”

Ángeles Bonmatí. Universidad de Múrcia.

13:00h. – Taula redona: “Llum i foscor, dues cares de la mateixa moneda”

Moderador: Ángel Morales-Rubio. Universitat de València

Vicente Adobes. Enginyer Industrial. “Inventarios y gestión obra. Telegestión. Experiencias de renovación de alumbrado”.

Francisco Cavaller. Enginyer Industrial.

Enric Marco. Universitat de València.

José Ros. Fabricant ENERLUXE.

Ángeles Bonmatí. Universidad de Múrcia.

14:00h. – Cloenda

Coordinador de la Universitat Estacional de Riba-roja de Túria: Ángel E. Morales-Rubio, Catedràtic de la Facultat de Química (UV)

Més informació:

Fullet d’informació de la jornada. Llum i foscor, l’alternativa necessària.

Informació de la Jornada en la web de la Coordinadora de Boscos del Túria. VII Jornadas de contaminación Lumínica.

Els periodistes de la televisió pública valenciana vingueren a veure’ns. Eixirem a l’apartat de l’Oratge. Ací trobarem l’enllaç.

https://www.apuntmedia.es/informatius/a-punt-ntc/oratge/23-11-2023-informatiu-migdia-l-oratge_134_1662561.html

Fotos:

Són de l’ajuntament de Riba-roja de Túria, de Joanma Bullón i d’Enric Marco.

Publicat dins de Jornada | Etiquetat com a , | Feu un comentari