Contaminación lumínica: Unha nova fronteira

Santiago2015-EnricMarco

La contaminació lumínica és un problema que s’ha d’afrontar des de molts fronts alhora. Aquesta vessant multidisciplinar del problema de l’enllumenament excessiu, a deshora i amb colors inadequats és la que va propiciar la creació de la Xarxa Espanyola de Contaminació Lumínica (REECL) ara ja fa tres anys, en la que diversos grups d’investigació d’arreu de l’estat ens coordinem i col·laborem per estudiar la pol·lució lumínica i els seus efectes.

En el marc de la Universidade de Verán de la Universidade de Santiago de Compostela, els dies 2, 3 i 4 de Setembre de 2015 es van celebrar les Jornades sobre Contaminació Lumínica CONTAMINACIÓN LUMÍNICA: UNHA NOVA FRONTEIRA organitzades per Salvador X. Bará i Josefina F. Ling. Aquestes jornades s’emmarquen dins dels actes de l’Any Internacional de la Llum que s’han estant realitzant al llarg de l’any en la Universidade de Santiago de Compostela. A més a més de contribuir a les jornades amb diverses ponències també vam aprofitar per mantindre la II Reunión Científica de la Red Española de Estudios sobre IMG_3958nContaminación Lumínica (REECL). La primera Reunió Científica es va celebrar l’any passat al Montsec.

L’objectiu d’aquestes Jornades realitzades a la Facultade de Óptica e Optometría va ser oferir un espai d’encontre i de formació multidisciplinar sobre el problema de la Contaminació Lumínica, una nova frontera del coneixement amb repercussions directes sobre les decisions públiques en matèria d’il·luminació sostenible.

Els nous sistemes d’enllumenat públic estan substituint les tradicionals làmpades de sodi d’alta pressió que tenim als nostres carrers. Els Leds s’estan imposant a tot arreu només per l’estalvi econòmic que suposen en la factura de la llum. I la pregunta pertinent és aquesta: És suficient aquesta raó? O cal mirar els pro i els contres abans? Cal reduir l’emissió de CO2 a qualsevol preu (mediambiental)?

IMG_6664Si bé aquest estalvi es interessant per a les economies malmeses dels ajuntaments, la instal·lació de Leds de llum blanca per a enllumenat vial s’està fent sense cap informe d’impacte ambiental, ni tan sols es planteja si tindrà afectacions. En les jornades de Santiago parlarem del tema, i de com la llum blanca, amb una forta component blava, té uns efectes comprovats sobre les ecosistemes terrestres i marins i, encara més, té una incidència directa sobre la inhibició sobre la producció de melatonina en humans.

Si ja està clar que la llum de sodi groga als carrers té els dies comptat, caldria estudiar si es pot il·luminar utilitzant la nova tecnologia Led amb la mínima afecció possible.

El Led PC Ambre és el més adequat per a zones de protecció mediambiental o astronòmica com els que s’han instal·lat a l’illa de la Palma a Canàries. També es poden instal·lar a ciutats si es pretén conservar el color tradicional groc dels carrers. El seu espectre d’emissió no té pràcticament cap emissió en la zona del blau i, per tant, és el menys nociu per als ecosistemes nocturns i, per suposat, per als humans.

La majoria dels ajuntaments, però, ja ha optat per abandonar el càlid color groc dels carrers i vestir les ciutats de blanc. Generalment s’instal·len Leds blancs freds, amb una forta component blava, altament nociu, en el seu espectre d’emissió. Aquest pic blau es pot minimitzar utilitzant Leds de temperatura de color molt baixa, de 3000K o millor 2700 K o inferior, normalment anomenats Leds càlids.

Espectre d'un led blanc fred amb una forta pic en el blau

Espectre d’un led blanc fred amb una forta emissió en la zona del blau

Però en Santiago es parlà també de les formes de mesura de la contaminació lumínica. Com a científic no ens serveix dir que «em sembla que hi ha molta llum» sinó que hem de ser capaços de «mesurar i dir quanta llum tenim». Sense dades concretes no podem previndre ni solucionar problemes. Per això, a banda de presentar dades en xarxes com la Rede galega do Brillo do ceo nocturno o la xarxa promoguda per la REECL, s’hi presentaren diversos dispositius per mesurar la contaminació lumínica des de terra o des de l’espai amb les imatges nocturnes des de l’espai amb el projecte Cities at night.

trevincavialacteaAlgunes zones del planeta conserven encara la bellesa natural del cel estrellat i han de ser preservades. El municipi de A Veiga y Trevinca a Galicia ha obtingut la certificació Starlight, que l’avala com a destí turístic astronòmic. Els seus impulsors Óscar Blanco i Pablo Canedo ens explicaren la bellesa del lloc i com la climatologia (és una de les zones amb menor pluviometria de Galícia), l’altitud d’A Veiga i la foscor del cel van ser els condicionants perfectes.

Més prop de casa, Susana Malón ens contà els seus treballs sobre l’enllumenament d’Aras de los Olmos (els Serrans) per aconseguir una altra destinació StarLight. Cal recordar que tot l’Alt Túria valencià està en la zona d’afectació del gran telescopi instal·lat al Pico del Buitre a la Serra de Javalambre. A més a més en Aras es troben els telescopis de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València i els telescopis de l’Associació Valenciana d’Astronomia. Susana ha fet un gran treball per aconseguir una il·luminació sostenible i sense afectació a l’astronomia.

El nostre grup Salvem la nit presentà dues ponències, una de la didàctica de la contaminació lumínica a partir de la nostra experiència en Expociència 2015 i una altra sobre els metalls tòxics presents en els dispositius d’enllumenat.

IMG_4029nL’últim dia les Jornades es desplaçarem a Vigo, a Centro de Visitantes del Parque Nacional Marítimo-Terrestre das Illas Atlánticas de Galicia. Després d’una visita i explicació per part del seu director José Antonio Fernández Bouzas de la qualitat del cel nocturn en les Illes que formen el parc , ens tocà explicar en la ponència que tancava les Jornades els efectes de la contaminació lumínica sobre els ecosistemes terrestres i marins. Les Jornades foren clausurades per la directora general de Conservación da Natureza, Verónica Tellado (Nota de la Consellería de Medio Ambiente)

Unes Jornades que han servit per aprofundir en un tema candent i del qual la gent no n’és totalment conscient. Ha de quedar clar que la contaminació lumínica no és un problema d’estalvi energètic. Els nous Leds també contaminen. Per això cal que s’utilitzen els que menor incidència tinguen sobre la vida silvestre i sobre la salut humana.

Informació:
Fullet en gallec: Contaminación lumínica: Unha nova fronteira
Fullet en castellà: Contaminación lumínica: una nueva frontera

Fotos:
1.- Enric Marco en la conferència Efectes mediambientals de la contaminació lumínica. Vigo, 4 de setembre 2015.
2.- Visita a l’Observatorio Astronòmic Ramón María Aller.
3.- Angel Morales ens parla de les bombes químiques de l’enllumenat públic. Santiago, 3 de setembre 2015.
4.- Trevinca, de la web de la Federació Gallega d’Astronomia i Radioastronomia.
5.- Acte de coenda a Vigo amb Salva Bará, Verónica Tellado i Jaime Zamorano.

Publicat dins de Congrés | Etiquetat com a , , , , | Feu un comentari

Altra vegada a la Tinença de Benifassà

IMG_2549

Divendres 17 de juliol tornàrem a la Pobla de Benifassà, al bell mig del Parc Natural de La Tinença de Benifassà, per parlar de la problemàtica de la contaminació lumínica i de la plaga del canvi d’enllumenat públic amb LEDs de color blanc.

Cartel_ElcelTinenca2015-2s-768x1024Convidats pel Parc Natural, i presentats per Alejandro, el seu tècnic, a les 8:30 de la vesprada ja estàvem preparats per explicar com enllumenar de manera sostenible, amb sentit comú, i interferint el mínim possible amb el medi ambient.

Una trentena de persones, la major part del poble i de la comarca, però també molts visitants de les comarques veïnes, estigueren pendents de la nostra xerrada que començà amb el vídeo de la IDA Luces en la noche, i continuà amb explicacions de l’efecte de la llum artificial nocturna, primer sobre l’economia i l’observació del cel nocturn, per continuar amb l’efecte sobre els ecosistemes nocturns i la salut humana. Una conferència per alertar del problema de la contaminació lumínica, l’anomenat costat fosc de la llum.

IMG_2554nDurant la xerrada els xiquets presents tingueren l’oportunitat de participar en un taller de contaminació lumínica, en la que mitjançant retallables, animals per pintar i dibuixar i laberints, s’iniciaven en el problema de la contaminació lumínica.

En acabar de sopar el programa preveia una observació astronòmica per contemplar els objectes celestes. La Tinença és un lloc privilegiat per a l’observació del cel nocturn a causa de l’escasa il·luminació de l’entorn. Observar per un telescopi atrau molt a la gent i els assistents a la xerrada en tenien moltes ganes. Aquest any si que va ser possible ja que el cel estava pràcticament ras, encara que uns amenaçadors núvols sortien per darrere de l’horitzó.

IMG_2562nAixí que en uns camps dalt de l’església del poble muntàrem el telescopi per admirar el cel de la Tinença. Una gran quantitat de públic es presentà per admirar el planeta Saturn i diverses nebuloses mentre amb el làser vaig fer un recorregut per les diverses constel·lacions, les seues històries, els planetes visibles, els moviments del cel i vaig acabar amb la mitologia del cel com ara les històries amoroses de Zeus amb Leda, la saga de Cassiopea i Andròmeda i l’Escorpí enviat per Zeus per matar Orió.

El Parc Natural de la Tinença de Benifassà es troba al nord del País Valencià. Es va declarar al maig de 2006, abastant unes 5.000 hectàrees. Es troba en la comarca històrica del mateix nom, que comprén les poblacions de la Pobla de Benifassà, Coratxà, Boixar, Fredes, El Ballestar, Bel i Castell de Cabres. Per accedir-hi la manera més directa i fàcil és a través de La Sènia, el Montsià.

Foto: Un moment de la xerrada a la Pobla de Benifassà.

Publicat dins de Parc Natural | Etiquetat com a , , | Feu un comentari

Salvem la nit a Alcoi

IMG_2290-1024x682Arran de la nostra presentació del mes de març al Centre Octubre de València dins del cicle “Tots plens de nit, buscant la llum“, Ximo Cardenal, membre de La Colla Ecologista La Carrasca d’Alcoi- Ecologistes en Acció, ens convidà, fa uns mesos, per repetir l’experiència i parlar del problema de la contaminació lumínica en la capital de l’Alcoià. A l’organització de la xarrada per la Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció s’hi afegí també Astroalcoy (Agrupació Astronòmica d’Alcoi) per tal d’aprofundir en aquest problema i ampliar coneixements de cara a encetar un treball per reduir aquest tipus de contaminació.

Així que el divendres passat, 26 de juny, desembarcava en el Centre Ovidi Montllor d’Alcoi per xarrar del costat fosc de la llum i de les conseqüències mediambientals i de salut de la contaminació lumínica. Si bé la gent ja sap que l’excés d’il·luminació suposa un malbaratament energètic i de diners, pocs saben que, a més a més, la pèrdua del cel estrellat suposa un greu problema ambiental. Una  filera de llums encesos durant la nit en una zona natural separa poblacions d’insectes, mata per esgotament o depredació una gran quantitat d’ells i, amb aquesta pèrdua de biomassa s’afecta greument l’existència d’altres animals que s’alimenten d’ells. En resum, un excés d’enllumenament implica una pèrdua de biodiversitat.

També vaig criticar la implantació ràpida de l’enllumenat LED sense cap estudi tècnic previ, només amb la promesa que estalvien, i sense cap avaluació ambiental, sembla.

En el torn de preguntes em contaren el projecte que proposà fa uns anys la Regidoria de Turisme de l’Ajuntament d’Alcoi, un projecte d’il·luminació del barranc del Cint, a la Serra de Mariola. Una idea que la Colla Ecologista La Carrasca ja rebutjà per ser una agressió a l’ecosistema, especialment a la fauna nocturna i crepuscular, a més d’un malbaratament econòmic i energètic. És la típica idea que tenen alguns polítics que per “posar en valor” algun monument o paratge l’han d’il·luminar.

Les preguntes giraren també, com es natural, al voltant dels nous sistemes d’enllumenament basats en LEDs, generalment de color blanc, de la mà de les diputacions, especialment de la de València i de les expectatives dels nous governs dels ajuntaments respecte al medi ambient. El públic, format per gent molt conscienciada, ecologistes, tècnics d’il·luminació i treballadors del medi ambient va ser molt receptiu.

La conversa continuà en un restaurant proper, on amb Ximo, Tirs i Júlia compartirem unes hores d’agradable conversa.

Imatge: Dos moments de la xarrada. Enric Marco

Publicat dins de Sense categoria | Feu un comentari

El costat fosc de la llum a la «I Setmana Inquieta» de Vinalesa

Cartell I Setmana Inquieta

El costat fosc de la llum a la «I Setmana Inquieta» de Vinalesa

Publicat dins de Xarrada | Etiquetat com a | Feu un comentari

Salvem la nit a Expociència 2015

Expociencia2015-03s

Dissabte passat el nostre grup de treball Salvem la nit participà en Expociència 2015, una trobada entre investigadors de la Universitat de València i la societat i tota una festa per a passar-ho bé amb la ciència, la tecnologia i la innovació com a recursos.En la seua setena edició, presentada sota l’eslògan “Que la ciència t’il·lumine”, Expociència va commemorar l’Any Internacional de la Llum. A tot arreu del món s’han celebrat múltiples activitats per donar a conéixer com ha canviat la societat humana des que control·lem, o ho intentem, la tecnologia de la llum.

Expociencia2015-06Nosaltres, però, pensem que massa vegades aquest ús de la llum se’ns ha anat de les mans. Sabem il·luminar la nostra vida, és cert, però ho fem en excés. L’Any Internacional de la Llum també s’ha preocupat d’aquest problema.

Fa uns mesos, l’organització d’Expociència convidà el nostre grup de treball sobre contaminació lumínica a participar en la jornada de portes obertes de la ciència que es fa cada any a la Universitat de València l’últim dissabte de mes de maig.

En el nostre estand anomenat Enllumenar bé per viure millor. Contaminació lumínica, es podien trobar diverses activitats dirigides a xiquets i adults per a conscienciar-los sobre el problema de la contaminació lumínica causada per la deficient il·luminació dels llums dels carrers del nostre país.

La contaminació lumínica és un problema de conscienciació. Per saber el que cal fer cal conéixer el que es fa malament actualment. Per això les persones que entraven al nostre estand es trobaven primerament una taula amb lluminàries i diversos tipus de llums de carrer. Allí, al costat de làmpades que fan una llum blanca molt intensa: LEDs blancs, llums d’halogenurs metàl·lics i també llums contaminants de vapor de mercuri, podiem veure les usuals làmpades de sodi d’alta pressió de llum groga. Cadascuna de les làmpades venia amb el seu espectre (en colors) per mostrar la quantitat de llum blava que emeten, molta en el cas de les llums blanques i ben poca en les de sodi. Està ben demostrat que la llum blava té efectes molt nocius per a la vida silvestre i per a la salut humana com podeu llegir en aquest article que vaig escriure fa uns mesos.

Expociencia2015-02sPensem que la il·luminació dels carrers amb llum de vapor de sodi d’alta pressió groga té encara molt de recorregut, però som conscients que la il·luminació dels carrers acabarà sent tota amb LED. Però això no vol dir que hem d’acceptar sense protesta que ens posen LEDs de llum blanca al carrer. Ja existeix en la industria tecnologia LED sense (o amb molt poc) component blau en el seu espectre i, per tant, amb un impacte molt petit sobre el medi ambient. Així, l’empresa IgniaLight ens deixà amablement una lluminària LEDs de color ambre que va despertar l’interés del públic.

Per explicar la xarxa de detectors de contaminació lumínica que anem posant per tot el territori, mostràrem un dels nostres dispositius SQM LU prenent mesures automàtiques en la sala.

Però l’activitat que més interés va causar va ser la caixa de simulació de contaminació lumínica. A dintre d’una caixa gran, un petit poble era il·luminat amb diversos tipus de llums per mostrar si desapareixen o no les estrelles. Els xiquets que s’hi acostaven quedaven encisats.

Expociencia2015-05sI per acabar, sublimant gel sec dins d’una caixa transparent, simulàrem una atmosfera densa en la qual es veia clarament com la llum blanca es dispersa molt més que la groga, i per tant, és molt més contaminant. Cal reconéixer que l’ús didàctic del diòxid de carboni congelat és infinit.

 

Vídeo d’Expociència 2015: Que la ciència t’il·lumine.

Fotos.
1.- En una atmosfera densa es veu clarament que, a la mateixa potència, la llum blanca es dispersa més que la groga. Roger Mira.
2.- Diversos tipus de llums de carrers, blancs a la dreta, grocs a l’esquerra. Enric Marco.
3.- Lluminària LEDs de color ambre que va despertar l’interés del públic. Enric Marco.
4.- Tractant de posar un LED blanc en una lluminària de carrer, per canvi directe. El que no s’hauria de fer. Enric Marco.
5.- Conscienciant els xiquets amb la caixa simulació de contaminació lumínica. Roger Mira.

Expociencia2015-01s

Etiquetat com a , | Feu un comentari

A l’IES el Quint parlem de cometes i de contaminació lumínica

IESelQuint03s-1024x795

Fa temps que ho teníem aparaulat però fa uns mesos no va poder ser. Ara, a la primavera, ens hem aplegat a l’IES el Quint de Riba-roja per parlar de cometes, del que ens ha aportat la missió Rosetta i dels efectes de la contaminació lumínica sobre el medi ambient.

Davant d’un auditori d’unes cent persones, format per alumnes d’ESO i batxillerat, per pares i mares d’estudiants del centre i per professors, començarem explicant com els cometes després de ser considerats precursors de desgràcies van ser considerats membres de ple dret de la família del sistema solar. La història fantàstica de la missió europea al cometa 67P/Churyumov–Gerasimenko, l’orbitador Rosetta i el seu aterrador Philae, va centrar la segona part de la xerrada. La determinació de la proporció isotòpica de deuteri/hidrogen del cometa ha desinflat la teoria actual per la qual els mars terrestres provenen en gran part dels xocs d’antics cometes. La xerrada acabà amb l’explicació dels components orgànics trobats al cometa i l’olor pudent que fa per a un nas tan sensible d’un humà.

En la segona xarrada, més reivindicativa, tornarem a parlar del problema de la contaminació lumínica centrant-nos en les conseqüències que té per a la fauna i la flora, així com per a les persones l’excés de llum de les nostres ciutats. Els insectes amb un milió d’espècies és el grup animal més perjudicat. La majoria viuen a la nit i un sol llum encés en una zona natural actua com a trampa mortal.

IESelQuint01sCap a les 21:00 férem una petita pausa per recuperar forces i a les 21:45 començà el taller de fabricació de cometes, com el que ha visitat la nau Rosetta. Utilitzant els seus components bàsics: aigua, terra i gel sec (diòxid de carboni congelat), i descartant utilitzar els components tòxics com l’àcid cianhídric (CNH) o el sulfur d’hidrogen (H2S), molt verinós amb una típica olor d’ous podrits, construirem petits nuclis cometaris. L’escalfor d’una làmpada sublimava el gel sec dels nuclis i el gas CO2 s’escapava a través de petites escletxes del material i formava uns dolls d’allò més vistosos, tal com passa en els cometes de veritat.

Els estudiants es meravellaven amb l’observació de la formació d’aquest dolls i feren moltes preguntes per entendre el fenomen. Això desconcertava els xiquets que obrien els ulls com a plats veient com eixia fum d’un cos ultracongelat. En el seu món quotidià el fum està associat a un cos calent que crema.

IESelQuint02sPer acabar les activitats estava prevista una observació astronòmica al pati de l’institut per observar la Lluna i Júpiter però, com últimament sol passar, l’aparició d’uns núvols ben gruixuts ens ho impediren.

Més informació: Construïm un cometa. L’anterior visita a l’IES el Quint. 13 desembre 2013.

Imatges: Nucli d’un cometa al laboratori. Enric Marco parla de cometes. Ángel Morales ens explica els efectes de la contaminació lumínica.  24 d’abril 2015. Enric Marco.

Publicat dins de Xarrada | Etiquetat com a , , | Feu un comentari

Entrevista per a Saó

Rebalssadors17MAR101

Tots plens de llum, buscant la nit
Fernando Sapiña

Tinc un record remot: Loriguilla, una nit molt fosca: un dels meus oncles parlant-me dels estels i de les constel·lacions. Fa 40 anys podíem veure la Via Làctia a 16 kilòmetres de València: hui cal anar a més de 50 kilòmetres per poder observar-la. Això és el que em diuen els meus companys Enric Marco, Joaquín Baixeras i Angel Morales, membres del grup Salvem la Nit, dedicat a l’estudi de la contaminació lumínica. Vaig reunir-me amb ells a la cafeteria del Parc Científic de la Universitat de València; els tres es varen interessar per este tema de forma indirecta, per interferències amb el seu treball, amb les seues aficions…

Enric: jo sóc l’encarregat de l’Aula d’Astronomia del Campus de Burjassot. Fa anys, amb el seu telescopi, miràvem constel·lacions i fins i tot nebuloses però, des de fa un temps, això és impossible. Fins i tot a l’Observatori d’Aras de los Olmos no podem estudiar la part inferior del cel per causa de la contaminació lumínica de l’àrea metropolitana de València.

Joaquín: els entomòlegs detectàrem la interferència de les llums urbanes en la dècada dels 90, quan hi hagué un creixement de les zones urbanes i una proliferació de lluminàries. Zones on jo havia recol·lectat insectes de jove, com la Serra Calderona o El Saler, varen ser invadides per la llum. I amb les trampes de llum ja no arreplegàvem tants insectes.

Ángel: jo sóc membre de la Junta Rectora del Parc Natural del Túria. Enric em va enviar llavors una foto de l’àrea metropolitana de València vista des de l’Estació Espacial Internacional:  hi apareixia el Parc Natural, i vaig anar identificant les zones més il·luminades. Vaig anar amb Enric a fotografiar eixos punts, adquirirem un instrument per mesurar la contaminació lumínica, i començarem a prendre dades.

Els tres formen el grup Salvem la nit, que està integrat en la Xarxa Espanyola d’Estudis sobre Contaminació Lumínica, liderada per Jaime Zamorano, de la Universidad Complutense de Madrid. El problema d’este tipus de contaminació va més enllà d’arreplegar insectes i de fer observacions astronòmiques.

Enric: pensem en el consum energètic. Tenim un excés de lluminàries. L’objectiu de la il·luminació nocturna no és llegir als carrers a la nit. A més, tenim faroles com les de bola, que envien una part important de la llum al cel. I eixe consum energètic el paguem.

El grup, a més de donar xarrades divulgatives, està muntant una xicoteta xarxa de lectors de contaminació lumínica. Tenen aparells a l’Observatori d’Aras de los Olmos, a Ribarroja, al Palau de Cerveró (a la ciutat de València), a Tavernes de Valldigna, a Otos i, prompte, al Saler.

Joaquin: un dels nostres objectius és persuadir a l’administració perquè instal·le a cada Parc Natural un lector de contaminació lumínica, i també perquè incloguen la llum entre els paràmetres a considerar des del punt de vista ambiental…

Ángel: a Galícia tenen una xarxa pionera, en la qual els lectors estan integrats en les estacions meteorològiques de MeteoGalicia i es pot accedir en línia a les dades.

La seua activitat ha estat present recentment als mitjans de comunicació per la seua crítica al pla de la Diputació de València per introduir bombetes LED a la il·luminació de pobles i ciutats.

Enric: no s’estan substituint les lluminàries: únicament les bombetes! Pesen molt més que les anteriors i, per això, es despengen els suports. A més, emeten una llum blavosa que és més contaminant des del punt de vista lumínic que la llum groga de les bombetes de vapor de sodi.

Joaquin: un aspecte important és que eixa component blava de la llum altera el cicle de la melatonina dels humans. I s’ha comprovat que això provoca alteracions del som i un lleuger augment de la incidència de certs tipus de càncer. És més un tema de contaminació en interiors del qual cal informar.

Ángel: ens diuen que són menys contaminants centrant-se en l’aspecte energètic. Però contenen diversos elements químics perillosos: poden considerar-se com xicotetes bombes químiques, i cal un sistema de recollida selectiva i de reciclatge per evitar la dispersió d’eixos elements al medi.

Acabàrem la conversa comentant la situació de la investigació. Em comenten que, donat que és un tema emergent, poc estructurat, i poc propens a generar articles en revistes de molt d’impacte, no és considerat prioritari. De fet, a la Xarxa es va generar un projecte al qual se l’ha denegat el finançament. A altres llocs, la investigació és un motor de progres: ací sembla que és a soles una màquina de produir articles de prestigi…

Més informació:
Article complet en Saó, abril 2015. Tots plens de llum, buscant la nit
Salvem la nit: http://www.uv.es/salvemlanit/salvem.html
Xarxa espanyola d’estudis sobre contaminació lumínica: http://www.uv.es/salvemlanit/salvem.html
Associació contra la contaminació lumínica Cel Fosc: http://www.celfosc.org

Publicat dins de Entrevista | Etiquetat com a , , , | Feu un comentari

El costat fosc de la llum a Gandia

CL-Gandia-20150416-01

Ahir dijous parlàrem dels problemes de la contaminació lumínica a la seu de l’Agrupació Astronòmica de la Safor, a la ciutat de Gandia, dins del cicle de conferències Dijous Astronomia.

La nostra xarrada, El costat fosc de la llum, començà parlant sobre l’aspecte econòmic de l’excés de l’enllumenament i com la planificació, el disseny i la correcta instal·lació dels fanals als carrers són fonamentals per l’estalvi econòmic, molt més que el simple canvi dels tipus de làmpades.

Per poder comprendre el problema, es va comentar l’espectre dels tipus de làmpades més usats per a l’enllumenament dels carrers. Mentre que la llum de sodi de color groc dels fanals no sembla tindre incidències medioambientals, els LEDs de color BLANC si que semblen tindre efectes nocius en els ecosistemes ja que la seua llum presenta un fort pic d’emissió en la zona blava de l’espectre.

Els efectes de la contaminació lumínica sobre el medi ambient i els ecosistemes són objectes d’estudi per molts investigadors. El grup d’animals més afectat són els insectes, ja que hi ha més d’un milió d’espècies i a més és a la base de l’alimentació d’altres animals predadors. La irrupció descontrolada de llums nocturns en el medi natural divideix poblacions d’insectes, causa la seua mortalitat i afecta, per tant als consumidors secundaris.

Però l’aspecte que més interessà l’audiència va ser la incidència de la llum blava i de la component blava de la llum blanca sobre el sistema circadià dels humans. L’exposició nocturna a aquest tipus de llum inhibeix la producció de l’hormona melatonina i causa, nombrosos problemes de salut ja que la melatonina participa en la regulació d’una gran varietat de processos cel·lulars, neuroendocrins i neurofisiològics.

Més de 40 persones estigueren atentes a les nostres explicacions i en la roda de preguntes la gent s’interessà sobre quin és el millor tipus d’enllumenat interior i sobre els LEDs de llum blanca que l’ajuntament de Gandia ha instal·lat fa poc als carrers.

Fotos: del Facebook de l’Agrupació Astronòmica de la Safor.

Publicat dins de Xarrada | Etiquetat com a , , , , | Feu un comentari

Parlem de contaminació lumínica a Gandia

CL-Gandia-20150416

Publicat dins de Xarrada | Etiquetat com a , , , , , | Feu un comentari

Tots plens de llum, buscant la nit

Octubre-20150304Enguany, és l’Any de la Llum. Aquest fet ens dóna l’oportunitat d’aprofundir en la divulgació de l’ús racional de la llum als carrer, tant des del punt de vista econòmic com ambiental i de salut.

Dimecres passat, 4 de març, vam ser convidat a parlar de les nostres recerques en el tema de la contaminació lumínica a l’Espai Ciència coordinat pel professor de Bioquímica Juli Peretó, dins de les activitats de l’edifici cultural Octubre, Centre de Cultura Contemporània de València.  Amb la nostra xarrada començava el cicle de conferències Tots plens de nit, buscant la llum, dedicat a l’Any de la Llum que enguany se celebra a tot el món.

La nostra xerrada: La cara fosca de la llum: conseqüències per a la salut i el medi ambient va ser presentada per Fernando Sapiña. Ángel Morales, Joaquim Baixeras i Enric Marco, un rere l’altre anàrem desgranant els problemes d’un enllumenament irracional de les nostres ciutats.

Enric Marco començà fixant les claus del problema, que s’entén per contaminació lumínica, quins colors de  la llum l’afecten més, de quina manera la pol·lució causada per l’excés de llum no només té efectes locals sinó que afecta a paratges impol·luts a grans distàncies. Joaquim Baixeras explicà els efectes sobre el medi ambient. El grup animal més afectat és el dels insectes en ser molts sensibles a la llum blava. A més a més, en estar en la base de la cadena tròfica, la seua mortaldat afecta a d’altres animals. En una clara exposició en termes energètics comentà el que costa obtindre una papallona i com l’encesa d’un sol llum en una zona natural pot malmetre la inversió energètica realitzada. Acabà la seua part parlant dels efectes de l’excés de llum sobre la salut humana amb la inhibició de la producció de melatonina. Finalment Ángel Morales parlà de les bombes químiques de la il·luminació, de com la nova tecnologia LED no és tan eficient ni ecològica com ens la volen vendre.

Foto: Enric Marco, Joaquim Baixeras i Ángel Morales presentats per Fernando Sapiña. De @JuliPereto

Publicat dins de Xarrada | Etiquetat com a , , , , , | Feu un comentari