Ja tenim el Nobel de Física d’enguany anunciat i aquest any amb polèmica.
L’Acadèmia Real Sueca de Ciències ha decidit atorgar el premi als investigadors japonesos Isamu Akasaki, Hiroshi Amano, i al nord-americà, encara que d’origen japonés, Shuji Nakamura per haver inventat, com diu la nota de premsa del Comité Nobel, una font de llum eficient energèticament i mediambientalment amigable: el LED de llum blava.
Com continua dient, la nota: En el esperit d’Alfred Nobel, el premi reconeix un invent d’un gran benefici per a la humanitat. Amb l’ús dels LEDs blaus, va ser possible crear la llum blanca. Amb l’arribada de les làmpades de llum blanca tenim ara una alternativa més duradora i més eficient a les velles fonts de llum. Des d’ací la meua enhorabona als guanyadors del Nobel de Física. És un bon invent que mereixia el premi i que ha permés un altre ús de la il·luminació.
Però com passa moltes vegades en ciència, els resultats aconseguits no s’apliquen correctament i així és com els LEDs de llum blanca s’estan generalitzant per a il·luminació exterior. En aquest sentit, cal remarcar que en tota la nota de premsa no es fa referència als efectes nocius de l’invent. Les societats de lluita contra la contaminació lumínica (IDA, Cel Fosc, etc…) i els grups d’investigació en cronobiologia no estan, a hores d’ara, massa contents en la forma de vendre el guardó, perquè no s’ha considerat la cara fosca de la llum. Ja que de mediambientalment amigable no en té res. Al meu bloc podeu trobar multitud d’apunts en què explique com la llum blanca dels LEDs té incidència en els animals nocturns i en la salut humana a causa de l’intens pic d’emissió en la zona del blau (veieu gràfic). Podeu llegir aquest o aquest apunt, però sobretot el nostre Informe sobre la LEDs blancs per a la Universitat de València. A més a més, una ràpida cerca per la xarxa troba perles com aquesta, The Mixed Blessing of Phosphor-Based White LEDs: que, entre altres coses, comenta:
Abraham Haim, director del Centre Israelí d’Estudis Interdisciplinaris en Cronobiologia, no portarà a sa casa LEDs blancs ni d’altres llums de longitud d’ona curta, per la seua preocupació dels efectes sobre la salut. Per què? La llum blava que emet els LEDs suprimeix la producció de l’hormona melatonina en un grau superior a la d’altres llums visibles emeses a la mateixa intensitat. S’ha demostrat que la supressió de la melatonina provoca la desrupció dels cicles vigilia/son i ha estat relacionada amb un augment del risc de càncer de pit. Haim diu “Les llums modernes que emeten en el rang de 460 nm a 500 nm s’han de considerar “llums dolentes.””
Els efectes de la llum blanca han estat estudiats sobretot en animals. Aquests mostren una clara correlació entre l’exposició a la llum a la nit i la incidència de càncer. Actualment s’estan fent estudis a tot el món per confirmar-ho en humans. De moment l’Organització Mundial de la Salut ha adoptat una actitud de prudència i diu que “la disrupció circadiana és probablement carcinogènica en humans” També podeu llegir aquest text en anglés.
Però les llums blanques tambe afecten els ecosistems nocturns. Així, els insectes nocturns, que són la immensa majoria, són els més afectats. A l’article Light Pollution in Ultraviolet and Visible Spectrum: Effect on Different Visual Perceptions s’estudia l’efecte de diferents tipus de llums sobre el comportament de diferents espècies d’insectes.
I és que els insectes nocturns tenen un espectre visible diferent dels humans. Veuen els colors des del groc fins a l’ultraviolat. Per això un llum groc és totalment innocu per a ells, ja que no el veuen.
Però una llum blanca és molt atractiva per a aquests animals ja que queden atrets de forma irresistible pel color blau (que veuen molt bé) i queden atrapats al voltant de les faroles fins que moren fatigats o depredats per altres animals. Aquests llums blancs, per tant, tenen un efecte xuclador de la biomassa de zones fosques a zones il·luminades i minven recursos als animals que s’alimenten d’ells. Per tant, els llums blancs afecten la biodiversitat reduint el nombre de membres de les diferents espècies animals.
Però a banda de tot això, els LEDs tenen el problema que han estat introduïts en l’enllumenat públic només des d’un punt de vista economicista. Cert sector de la indústria d’aquests productes vol vendre els LEDs blancs només com a “làmpades de baix consum” sense tindre en compte que la possibilitat de regulació en potència per a diversos horaris nocturns i situacions és el seu principal avantatge. De moment, i fins que la cosa no millore, la seua eficiència no és major que la de les làmpades tradicionals. (Alejandro Sánchez, 2014).
Ah! I també caldria parlar de la incidència en la contaminació lumínica i el problema del reciclatge dels LEDs al final de la seua vida útil, ja que tenen multitud de metalls pesats, altament tòxics. Però aquest apunt es fa molt llarg i ja en parlaré en una altra ocasió.
Per tot això no puc estar d’acord amb les meravelles de l’invent que es poden llegir a la nota de premsa del comité Nobel d’avui. La credibilitat dels Nobel està sobrevalorada. Recordeu alguns premis de la Pau, per exemple o de Literatura. Però no esperava que l’ona arribara també al Nobel de Física. Un Nobel per als LEDs blancs a les portes de l’Any Internacional de la Llum. Caldrà continar fent molta pedagogia.
Figura 1: Els premiats en un dibuix del comité Nobel.
Figura 2: La llum dels LED de llum blanca consta d’un fort pic, de llum d’ona curta en l’interval de 460 nm (en la zona del blau) i un segon pic d’emissió, més ampli en la part més llarga longitud d’ona de l’espectre . Ben Warfield i George Brainard / Universitat Thomas Jefferson.
Figura 3: Espectre visible per a humans i insectes. De Insect Vision.